SENSE CLAROR DE LLUNA

Frisava per la tardança del sol a pondre’s. Li semblava que era massa lent a fer el seu declivi i desaparèixer per l’horitzó. Quan es ponia el sol, aquell nen era feliç. Sabia que aviat apareixerien els estels i que avui, com que el cel es ben serè, tindrien una lluminositat especial. No hi ha lluna i la nit serà negra; com ell. La lluna no ha vingut, però sap que no tardarà gaires nits a tornar. Sempre ho fa. Li agrada la lluna, és clar, però prefereix que no hi sigui perquè així els estels brillen més en la foscor del firmament i els veu millor.

El nen viu en un petit poblat enmig de la immensa planúria, gairebé desèrtica, d’un país llunya. La seva cabana és senzilla, com totes les altres, i en el poc espai que hi ha s’hi aplega tota la família. La seva vida és dura, difícil i esgotadora per a tots, grans i petits. Ser un infant, no l’eximeix pas de res. Allà gairebé no hi plou i l’aigua l’han d’anar a buscar a uns pous llunyans. Omplir les gerres i portar-les al poblat és una feina feixuga, que ell, com els altres nens, també ha de fer. El sol és l’amo absolut d’aquelles terres i tots els éssers vius, plantes, animals i persones, s’han de protegir dels seus raigs. No li agrada el sol i desitja que se’n vagi quan més aviat, millor.

Amb el seu l’ocàs, el sol concedeix a aquella gent una treva per al descans i per a refer-se dels seus tòrrids efectes diürns. La frescor de la nit és un bàlsam tant per a la resseca terra i les músties plantes com per a les persones i animals. Però, per a aquest nen, la nit és molt més que això. Assegut al terra sobre una roca a tocar de la cabana, el noi conversa amb els estels. Els explica les petites coses del seu monòton dia, perquè ells, els estels, com que no hi eren no ho poden saber. I els pregunta coses d’allà on els estels s’estan mentre esperen que se’n vagi el sol per tornar. Les respostes les donen els estels amb el seu pampallugueig. I ell, el nen, es feliç amb aquesta imaginària conversa, fins que, cansat, s’adorm plàcidament.

L’albada el desperta anunciant la presència del temut sol i d’una altra dura i monòtona jornada. Esperarà, amb delit, la fosca nit sense claror de lluna.