Sempre dempeus

Ah!, de tu he après una paraula que desconeixia: Mesnada: f. ant. (aragonesisme): Mainada. Ab los cavallers de nostra mesnada, Pere IV, Cròn. 87.

Llegint-te percebo en tu un patriotisme lingüístic positivista que em meravella, hi copso també una lluita basada en la bondat i l'amor. Però malauradament som un poble indefens en comparança als nostres adversaris. Ja podem ésser una cultura que juga a primera dividió a Europa i al món, ja podrem ésser una llengua que vibra en l'excel·lència, ja podem ésser hereus dels trobadors que un dia acostaren els nostres mots a la parla celestial.... Però la demografia dels nostres veïns ha esdevingut un mal lleig que ha fet recular la nostra... Vet ací la terra on es ciscellen més taüts que bressols....

Una poesia inspiradora. Se'n podria fer un resum botànic: calen més pebrots que lliris.

Una oda molt potent a la defensa de la llengua. Molt bé
(El castellà està en perill a Catalunya! Quina barra!)
Amb total cordialitat

inexorable de la nostra llengua, un crit d'estima a la nostra terra, als seus costums, a la seva lluita, al seu coratge... És ben cert que tots els catalans hauríem de fer un esforç de consciència i dirigir-nos en català a tothom que visqui a casa nostra. Jo soc de les que sempre ho ha fet, i me'n sento molt orgullosa. Esperem que les següents generacions no deixin perdre aquesta llengua tan rica i estimada per nosaltres.

A banda d'això, has aconseguit un poema amb molta ànima. Enhorabona,Urkc-Eduard.

Moltes gràcies pels teus comentaris als meus relats.

Rosa.

...de la nostra llengua i coincideixo amb els companys que han comentat abans que jo el teu text. És "culpa" dels propis catalans la no utilització del català també i no només dels que de l'ataquen. Efectivament molts immigrants estan aprenent-la i es queixen de que ningú se'ls hi adreça en català i efectivament també molta gent parla en castellà tot i sabent català. Cordialment, Magda

M'he dirigit en català a dependents procedents d'Àfrica, de Sudamèrica, de l'Extrem Orient i d'origen eslau. La grata sorpresa és que m'han respost en català amb molta naturalitat. I si ho fan en castellà i segueixes parlant en català, el diàleg no pateix cap interrupció. Hi ha més gent que l'entén i el parla del que ens pensem, el gran error és no parlar-lo sempre. Potser no és la solució definitiva, però parlar sempre en català amb els parents, fills, amics i gent que ens envolta ajudarà sens dubte a la seva supervivència. Amén.

M’alegra llegir poesies que parli de la nostra llengua, la catalana. I a mi em preocupa, no la gent forània que no la parla, sinó els catalans que, coneixent-la, no la parlen. Jo visc a Ribes de Freser i m’entristeix constatar cada cap de setmana, quan pugen els barcelonins, que la llengua dominant pels carrers és el castellà. Una forta abraçada.
Aleix