Sempre dempeus

Una poesia inspiradora. Se'n podria fer un resum botànic: calen més pebrots que lliris.

Una oda molt potent a la defensa de la llengua. Molt bé
(El castellà està en perill a Catalunya! Quina barra!)
Amb total cordialitat

inexorable de la nostra llengua, un crit d'estima a la nostra terra, als seus costums, a la seva lluita, al seu coratge... És ben cert que tots els catalans hauríem de fer un esforç de consciència i dirigir-nos en català a tothom que visqui a casa nostra. Jo soc de les que sempre ho ha fet, i me'n sento molt orgullosa. Esperem que les següents generacions no deixin perdre aquesta llengua tan rica i estimada per nosaltres.

A banda d'això, has aconseguit un poema amb molta ànima. Enhorabona,Urkc-Eduard.

Moltes gràcies pels teus comentaris als meus relats.

Rosa.

...de la nostra llengua i coincideixo amb els companys que han comentat abans que jo el teu text. És "culpa" dels propis catalans la no utilització del català també i no només dels que de l'ataquen. Efectivament molts immigrants estan aprenent-la i es queixen de que ningú se'ls hi adreça en català i efectivament també molta gent parla en castellà tot i sabent català. Cordialment, Magda

M'he dirigit en català a dependents procedents d'Àfrica, de Sudamèrica, de l'Extrem Orient i d'origen eslau. La grata sorpresa és que m'han respost en català amb molta naturalitat. I si ho fan en castellà i segueixes parlant en català, el diàleg no pateix cap interrupció. Hi ha més gent que l'entén i el parla del que ens pensem, el gran error és no parlar-lo sempre. Potser no és la solució definitiva, però parlar sempre en català amb els parents, fills, amics i gent que ens envolta ajudarà sens dubte a la seva supervivència. Amén.

M’alegra llegir poesies que parli de la nostra llengua, la catalana. I a mi em preocupa, no la gent forània que no la parla, sinó els catalans que, coneixent-la, no la parlen. Jo visc a Ribes de Freser i m’entristeix constatar cada cap de setmana, quan pugen els barcelonins, que la llengua dominant pels carrers és el castellà. Una forta abraçada.
Aleix