Seda

Un relat de: Lady_shalott

L'ombra del bes s'expandeix
contrau a les comissures dels llavis
dues intimitats conjugades sense esforç
més petons i més flors
i els ulls apagats d'un blau incert.

*
Em respira besades a la palma de la mà, i el contorn nu del ventre s'afina amb l'altre pell...

Més endins, el sol baixa amb llepades lentes per l'Estimar, humida i llisa en les carícies fàcils, frec suaus de pits que encaixen amb els llavis composant i exempts de formes geomètriques, paladejant l'arc còncau de la cintura envermelleixo...

Ella porta la mà fins al meu canell, i és que la llum és dins nostre, els gemecs bateguen càlidament sobre seu i la galta afermant, premsada en un cos sofert i càlid. Les pigues distretes a voltes s'ajunten, a voltes separen la pell blanca quan en un moment donat, dues ganivetades en el fons recloses tallen l'aire expandint-se incontrolades, lleugeres, semblen pastar per la cambra un somiqueig constant. Tota jo, bojament descabellada.

Mes els crits s'apaguen, i tinc por d'estimar...
Recullo les carícies castament, la veig bella, recolzada a l'ampit i els llençols abandonats i grapejats als peus, giro el cap i no puc deixar de mirar-la, tímida i confusa somric a mitges amb una il·lusió desmembrada. Llavors encén un cigarret i se'l passeja pels llavis, jo m'acosto al mirall i omplo de petons distrets el seu cos, i les cuixes, i les seves natges...quan per últim, m'inclino lleument al vidre abocant l'alè a la imatge tan nítida com adormida, sobreposada a l'esguard plaent de la meva.

Comentaris

  • mmm, ....[Ofensiu]
    OhCapità | 05-12-2006

    després de llegir-vos, i ésser acariciat per manera tant bella, ... mmm, ... m'estiro el cabells (els pocs que em queden) per no haver-vos llegit abans, ... mmm, ...

    un plaer,

    OhCapità.

  • quina sensualitat més elegant i alhora delicada[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 17-10-2006 | Valoració: 10

    atrapes amb el relat ple d'aromes i tactes suaus i magnètics...Noia! quanta bellesa!

    gràcies per TOT; ets una fada de carn i ossos i d'AMOR; una flor màgica que mai es marceix; quina joia conèixer-te!

  • Acariciant paraules[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 08-10-2006 | Valoració: 10

    Hola Lady_shalott! Per poc que pugui, i més si es tracta d'autors que no he llegit, acostumo a fer "acusament de rebuda" del comentari amb un nou comentari.

    T'he llegit algun poema i ara aquest relat. Un nexe comú? El domini de les paraules. L'escriptura precisa i treballada alhora de mots aparentment dúctils (en escriure hom s'adona que no és així o que, almenys, escriure no és tan fàcil) que encadenes amb mestria. Descrius les imatges amb precisió, sense redundàncies, amb paraules ben llimades i ajustades al context.

    "Seda" comença amb un poema breu. Fantàstica la imatge de l'ombra del bes que contrau les comissures dels llavis.

    La segona part és tota ella prosa, però precisem-ho, prosa poètica.

    Descrius detalls del moment, dels cossos, del contacte... Destacaria especialment, molt especialment, dues frases cisellades per l'elegància d'aquesta prosa poètica descriptiva:

    "[...] Les pigues distretes a voltes s'ajunten, a voltes separen la pell blanca quan en un moment donat, dues ganivetades en el fons recloses tallen l'aire expandint-se incontrolades, lleugeres, semblen pastar per la cambra un somiqueig constant."

    "...quan per últim, m'inclino lleument al vidre abocant l'alè a la imatge tan nítida com adormida, sobreposada a l'esguard plaent de la meva."

    Una troballa per emmarcar, la de la teva obra. Et confesso que feia temps que no em clicava cap relat a favorits. Avui ho faré.

    Gràcies pel teu comentari però, sobretot, per la teva aportació literària d'alt voltatge.

    Salut!!!

    Vicenç

  • jo tampoc he pogut[Ofensiu]
    gypsy | 05-10-2006 | Valoració: 10

    deixar de mirar-vos mentre us estimaveu tan dolçament en aquesta cambra tancada.
    He vist el vostres ulls il.luminats pel foc del desig i les vostres mans, instruments de plaer.
    He sentit el violí, sonant, omplint tots els racons del vostre encontre subjugat.
    He gaudit amb el vostre deliri, que també ha estat el meu.
    També us he besat dolçament, quan ja dormieu.

    gypsy

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson