Sé que encara m'escoltes

...és preciós. Tendre, trist i ple d'amor. No escollim a qui estimar, estimem i punt. Hi ha molts tiets repartits pel món, i no, mai és massa tard per dir t'estimo.

Una abraçada!

...m'havien agradat moltíssim les descripcions i l'evolució del relat. El final potser és una mica precipitat. Potser caldria un pas intermedi perquè no ens sobtés tant, però, en conjunt, em sembla un relat molt sensible i molt ben escrit, on queda molt ben dibuixat el peronatge protagonista.

Una abraçada, manel!

pensar que a voltes som incapaços d'expresar els nostres sentiments i que la por al rebuig o simplement al fet de que aquests no siguin compartits, ens ho impedeix. Penso que el sentiment de l'amor no hauria de restar mai en silenci, tant si és en mots com en gests que siguin capaços d'arribar a l'altra.
Has descrit perfectament un amor silenciós que es conforma en compartir les vivències de la persona que estima i ser-ne una mica partícip a través de l'amistat. I malgrat pronuncii les paraules quan la Maria ja no el sent (o si), em pregunto quans cops haurà pensat, al llarg de la vida "per què no ho vaig dir quan era el moment"?
Sembla que la vida no dona gaires segones oportunitats.
Una abraçada

M'ha agradat moltissim el relat

Es nota que hi ha amors d'aquells que van creiexent mica en mica quan anem fen't-nos grans, es nota que vas sentir alguna cosa que sempre sentiras.

Un relat molt viu i molt ben escrit.
Un petó.

del meu relat presentat al mateix repte.
La distància és curta i alhora massa llarga, però les vides d'ambdos són dues corbes d'una gràfica, comparteixen les coordenades.
Era el repte que més em va agradar. Ja saps que m'encanta com escrius, t'ho he dit un munt de vegades.
M'agrada especialment aquest "m'importa una merda el que pensi l'Albert" : i és que ningú pot controlar els sentiments, per molta amistat que hi hagi, i per molt respecte que existeixi. No som amos del cor (ni tan sols podem controlar el seu bombeig). I el final, lligat amb un títol perfecte, és encoratjador, per continuar la lluita pacífica i continuar estimant, sense esperar res més que una mica d'atenció.

Molt bo!. Em va tocar i crec que aquí hi juga molt el que cadascú posa de la seva pròpia collita...

angie

Impressionant. Impecable. Precís, acurat, amb un ritme perfecte i un final inmillorable.

Roarscach.

com tots els amors impossibles. M'ha agradat aquesta teva versió i com l'has construïda. Salutacions!

camins sense trepitjar. I potser, encara que tard és millor aquesta reflexió que res.
Amor i dolor van junts, tan si es un amor viscut com idealitzat.

Tempus fugit...
Una declaració tardana, aquesta.
Diuen que som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis, però també és cert que allò que no diguérem quan era hora, segurament no ho acabarem dient mai, o, com en el cas del protagonista del cas, ho direm quan ja no ens poden escoltar. Tot i que ell es vulgui aferrar a la il·lusió que encara l'escolten.
Molt ben plantejat, aquest relat.