Cercador
Contracorrent
Un relat de: manelDiuen que no hi ha amor que sobrevisqui
al degoteig fred i constant de la distància,
que no cal llençar pedres al mar,
mai no aconseguirem dominar-lo,
diuen que el tint requereix de
la nostra voluntat per apropar-nos
el roig espès de la sang,
per oferir-nos el groc roent que ens promet el sol
quan, amb els ulls tancats, gosem mirar-lo.
De vegades, però, el poema creix des
de l'incert desig d'un vers perdut,
des de la pausa, des de l'onada rebel,
des del rastre d'un aroma de pell de vida,
i amb sort, fruit potser de la realitat forjada,
hi planarà la tèbia presència del color,
plàstica memòria de malenconia,
i de vegades, també, el poema - tossut, insistent -
persistirà en el record de la solitària veu
que encara ens el recita.
Comentaris
-
ROCAFORTA[Ofensiu]Narcis08 | 01-04-2012
si no pots dir-ne res de bo, CALLA.
-
Felicitats!!!!!! [Ofensiu]angie | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
preciós[Ofensiu]jOaneTa | 25-11-2008 | Valoració: 9
trobo que has aconseguit crear una atmosfera interessant a traves de les teves paraules...
el meu vers o frase preferit ha sigut:
el poema creix des
de l'incert desig d'un vers perdut,
impresionant
jOaneTa -
Molt bon poema[Ofensiu]Xantalam | 25-11-2008
segons la meva modesta opinió. Parlar de poesia fent poesia, en un poema, és fer quelcom màgic, és un intent d'explicar, per mi, allò que no té explicació. M'ha agradat moltíssim, no era una tasca fàcil. Et felicito!
Una abraçada,
Xantalam
-
M'agrada[Ofensiu]M.Salles | 27-10-2008 | Valoració: 10
el que dius i com ho dius.
Fins aviat. -
Hola, manel[Ofensiu]brumari | 14-10-2008
Fer poesia, bona poesia, és molt difícil.
Parlar de poesia, també.
Tu, en aquest apassionat i alhora serè poema, has aconseguit ambdues coses.
Et felicito.
Una abraçada,
Joan
-
Doncs mira...[Ofensiu]ciosauri | 01-10-2008
Continuarem tots plegats a contracorrent, que potser és la millor manera. I, per cert, m'ha agradat molt el poema de Brecht que has escollit per completar la teva biografia: una relació de plaers ben autèntics i barats, que també convé!
-
A l'ombra de la poesia[Ofensiu]Mercè Bellfort | 29-09-2008
Hola Manel!
Veig que la nit de poesia a Girona ens ha motivat a escriure'n. Bon senyal!
És ben curiós el que he vist en el teu poema. Si el desestructuro- amb el teu permís- com a tal, és a dir, escric els teus versos un al costat de l'altre em resulta un text en prosa que, evidentment, porta com
a temàtica una íntima i profunda reflexió sobre la poesia. No sé pas si és per aquest motiu que has triat el títol de "Contracorrent".
En tot cas, et diré que he trobat en la teva "poesia prosaica" un fons poètic encisador.
Una abraçada.
Mercè
-
Per celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 25-09-2008
ARQUITECTURA VERBAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
![Foto de perfil de manel Foto de perfil de manel](/imatges_autors/313594.jpg?rnd=521434999)
97 Relats
432 Comentaris
104696 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.
"Plaers:
El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."
Bertolt Brecht
Últims relats de l'autor
- Una jubilació ben merescuda
- La primera cita
- Pràcticament res.
- L'herència de l'oncle.
- Allò que el mar no s'endugué
- Joiosa tradició
- La rebel·lió definitiva
- Una nova generació
- Acte de presència
- Contracorrent
- El preu d'una nit d'amor etílic.
- El final d'un llarg silenci
- Retorn a la feina
- la fam dels déus
- el bitllet