Saviesa (Tema: Bogeria)

Un relat de: GTallaferro

La densa boirada embolca l'enigmàtic paratge. Només puc veure el sudari que acarona els meus nus peus suspesos en un núvol de grisor opaca. De sobte, esgarrapant l'espessor, les dendrites arboriformes comencen a aparèixer. Monumentals, negres, aquests tentacles gegants resten adormits. No tenen tronc ni arrels. Gairebé tots han perdut els axons. Només de tant en tant, una tormenta sinàptica blava trenca lleugerament el compacte regne blanc, enviant-me una senyal de vida primària.
Intento avançar, flotant, per aquest inert boscatge custodiat per un sepulcral silenci, esquinçat tan sols per un lent degoteig d'haloperidol, que ressona a la llunyania. De cop, agafat en un brancatge dendrític, llu tímidament un petit fèretre d'ambre. M'elevo i el prenc suaument i lenta i l'obro: Sobre un cor de domàs roig hi descansa una B i una S.
La boca de la boira engoleix, voraç, el fèretre. També vol devorar la lletra S. El meu sudari, però, davant aquest atac de la bèstia, obre un tímid orifici, on hi resguardo la lletra S, àurica, i també, la B de plom.
Amb aquests dos símbols dins meu continuo lliscant. Molt a poc a poc. Per fi, al fons puc veure una espurna que titil·la, vigorosa. Una llum de coure! M'hi puc apropar més ràpidament. La boira s'esvaeix i, per fi, la veig. És Sylvia Plath, que ja ha abandonat l'ara del sacrifici. Em somriu. Ja no porta les màscares del drama i la comèdia. El seu rostre és resplandent i els seus ulls flamegen. Descansa, plàcida i alada, amb els peus nus, en un pedestal de marbre. A la mà hi du la merescuda corona de llorer. Neta, ja, de tot el dolor que destil·len, candents, els seus versos prodigiosos. M'inclino amb reverència davant d'ella. Llenço la Bogeria i li ofreno la Saviesa.


Comentaris

  • És difícil...[Ofensiu]
    Bonhomia | 14-01-2007 | Valoració: 10

    ...saber el que és la bogeria. Si ha de ser una malaltia mental, l'has descrit prou bé. Jo en tinc una. A vegades no sé si comparteixo el món amb altra gent o si estic hipnotitzat. Això últim podria ser bogeria pura.

  • Gimme an S![Ofensiu]
    qwark | 09-01-2007

    Malgrat el llenguatge massa rebuscat entorpeix la fluidesa de la lectura, el relat té una bellesa i un lirisme innegables.

l´Autor

Foto de perfil de GTallaferro

GTallaferro

67 Relats

153 Comentaris

61232 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer l'onze de maig del 75, el dia de Sant Eudald, patró del meu estimat Ripoll, que guarda com a preuada possessió el magnífic Monestir de Santa Maria.
Des de sempre m'han apassionat les lletres. Pel que fa a la lectura, m'encanta llegir impulsada per la curiositat d'aprendre com comprendre millor el món i també a mi mateixa. Els llibres són el meu millor mitjà de transport cap a nous móns i noves idees. I en referència a l'escriptura, haig de dir que la considero un gran mètode de catarsi que intento practicar sempre que puc.
També m'agrada dibuixar, anar al cinema i multitud de petites coses que donen color a la vida,com acariciar els meus gatets, en Xin xin i en Kiri.

En fi , només dir-vos que em fa molta il·lusió que llegiu els meus relats!!