la Gemma i la trempera matinera II(segona part que ningú esperba ni volia llegir)

Un relat de: ABRAHAM II

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Set de la tarda,davant l'Hotel Bordeus.

Tinc un nus d'estomac. Crec que mai havia passat tants nervis. M'he intentat calmar durant la setmana,però ha estat pitjor. Pensar que he de desvirgar a la preciosa,i pesada de la Gemma, és un somni fet realitat. No només em convertiré en un ídol dins el grup,també pujarà la meva popularitat entre totes les noies de la ciutat de manera espectacular.T otes pensaran:¿com és que la Gemma Casas està interessada en un noi com en Carles?,alguna cosa especial deu tenir....Exacte!Creuràn que sóc un guru del sexe o alguna cosa semblant...

El que realment porto pitjor no és el fornicar amb la Gemma,el pitjor es pensar que ho tindre que fer amb una càmera gravant-nos!Aquesta noia em sorprèn més cada dia. Espero poder quedar-me la cinta i recrear-m'hi en la intimitat. M'he comprat dues cintes de noranta minuts verges i he carregat dues bateries. Espero tenir suficient.

De la profunditat del carrer s'acosta una figura estilitzada muntada en un talons. Porta un vestit de tela fina que li remarca els pits i mostra el seu ventre llis. Mira cap a un costat i l'altre,amagada darrera unes ulleres fumades, i agafant amb força el seu petit bolso. Es planta davant meu amb un somriure.

-Sento fer tard,però tenia que buscar una excusa per passar la nit fora de casa i els meus pares em donessin permís.

Ho heu sentit bé,passar la nit fora de casa!La meva ment s'omple d'imatges color pastel on jo la faig meva mentres els nostres cossos nus es freguen,il·luminats per la llum dels cartells dels pubs,recorren cada centímetre de pell del seu cos,fent-la xisclar de plaer,...

-Entrem?

Entrem. Ella sembla molt nerviosa,potser encara més que jo. Em dirigeixo tot decidit cap a recepció on un jove engominat i cada d'estupidament feliç em saluda amb un "bona tarda".

-Tenim una habitació reservada...-li aixeco una cella a la Gemma,ella mira al terra i xiuxiueja el meu nom-...a nom de Carles Castany.

El noi fot una repassada a la Gemma,jo el fulmino amb la mirada,ell es fa l'inocent mentre tecleja l'ordinador,la Gemma mira dins la meva motxilla,el noi m'allarga unes claus i jo estiro la universitària cap a l'ascensor.

Pugem en silenci,en lloc de agafar el to davant els futurs esdeveniments,noto com l'eina intenta volatilitçar-se. Jo l'intento animar amb fantasies pròpies de l'interior de la Playboy. Decideixo tenir una conversa d'amo a treballador.

-Escolta,tu, es pot saber que et passa?

-Crec que em falta motivació.

-M'estàs prenen el pèl,oi?

-Potser tinc nervis.

-I et creus que jo no?Et juro que si em falles m'oblido de tu per sempre.

-Et juro que ho intento,espera....no jefe,ho sento però aquest pollastre de la parra que tinc que invadir m'espanta.

-Vols que et recordi les coves que has arribat a explorar?Això és la gloria per tu,i per mi.

-Ok jefe,em sembla que ja començo.

-Així m'agrada nano,ets el meu preferit!

Desprès d'aquesta xerrada informal ja sortim de l'ascensor i amb gambades arribem fins l'habitació dos-cents vuit.Entrem.

Tot succeeix molt ràpid. Volia fer una ullada a l'habitació però la petita Gemma,treu una força mai vista, i em llença damunt del llit de matrimoni.Em fa saltar tots el botons de la camisa d'una estirada.La meva branca rosada sembla despertar de cop.La seva llengua em recorre el tors com faria en un gelat de maduixa.Li engrapo el cap i li penetro la boca afama't d'ella.Aixeca els braços i tardo poc en treure-li el vestit amb fúria per contemplar aquell bust atrapa't sota un sostenidors blancs que tarden poc en caure damunt la butaca del racó.

-Entra'm,Carles,vull xisclar per tu.

-Que t'entri?

Ella es queda encara mes sorpresa que jo.

-Podries haver dit fes-me l'amor,taladra'm o folla'm,però...entra'm?Queda com lleig.

Es produeix un silenci tan incòmode com un gra al mig del cul.Jo voldria mirar-la als ulls i fer-li entendre que he dit sols tonteries.No m'importa com ho digui,m'importa més complaure-la.Però aquelles dues sines em tenen hipnotitzat.No puc apartar-hi la mirada.Elles tampoc rebutgen el repte i les seves dues pupil·les rosades i erectes em desafien. No se'm acudeix com derrotar-la,però els meus actes s'adelanten als meus pensaments i escapoleixo la meva mà sota els texans.Tantejo fins trobar un petit prat perfectament dibuixat que m'indica que estic per bon camí.Arribo a un fangar o m'esplaio.

Gemega.

Es mossega el llavi inferior mentres les seves parpelles cauen amb delicadesa.

Continuo tantejant i un crit ofegat em torna al mon real.

-Carles,per l'amor de Déu dispara'm,entra a matar,carinyo,per favor,t'estimo....

-Els teus desitjos són ordre per mi,baby.

De quatre grapes damunt meu es desfà del tanga blanc.No sé on va a parar.Em lliura dels texans i m'engrapa el calvet en estat d'esplendor.Ella abaixa el boxer gris per poder contemplar el pilar orgànic de la seva felicitat.Contemplo com la seva mirada i boca oberta.No tarda en aferrar-s'hi i apropar-hi els seus llavis relluents.

S'obre la porta i apareix en Miquel.

-Hòstia, puta i joder!

La Gemma cau del llit.

-Hola,Gemma.

-Miquel,que collons fots aquí?

-Treballo aquí,no recordes?

-També és mala llet.

-Podries haver avisat.

-Tu no n'has de fer res de la meva vida sexual.Fot el camp,vols?

-Vaig a buscar un trepant i us espio des de l'habitació del costat.

-Ok,però pira ja!

-Ja faré un critica constructiva quan acabeu. Adéu.

En Miquel marxa amb un cop de porta i soroll de passes.

La Gemma torna damunt del llit.La seva cara no te poc a veure amb la de fa uns instants.Ara està seriosa,amb cara que podria descriure com de preocupació.

-Carles,he pensat que aquesta no és la millor manera d'abandonar la virginitat.Crec que puc aconseguir les claus de la torre dels meus pares,podrien passar un cap de setmana lluny d'aquí,i d'en Miquel en concret, i em podries fer teva d'un cop per tots.

No podia dir-li que no,si així volia,així es feria. Vam vestir-nos i varem agafar cadascú el seu camí

Una setmana després....

M'ha trucat la Gemma,te les claus de la torre.Demà mateix ens trobarem a l'estació de tren i marxarem al mig de la muntanya,lluny d'en Miquel,armat amb una càmera i tranquils per poder culminar aquest llarg somni.

Mentres em dedicaré a les manualitats.

Comentaris

  • Entra'm[Ofensiu]
    jacobè | 12-10-2005

    Bé, jo sí que l'esperava, potser perquè ja l'he vist publicada. També esperava aquest final...més que res perque veig que hi ha una tercera part. De tota manera t'he de dir que,tot i que enganxa (sinó no t'estaria llegint ni comentant!), es nota que l'has escrit sense mirar-t'hi gaire. I és una pena perquè podria haver estat un bon escrit. Per exemple, a la primera part la Gemma viu en un pis d'estudiants i en aquesta ha de demanar permís als pares...Sóc perepunyetes, eh? També hi ha errors ortogràfics i gramaticals que amb més atenció no haguessis comés. Bé, però me'n vaig cap a la tercera (i espero que última! je je) part...

l´Autor

Foto de perfil de ABRAHAM II

ABRAHAM II

24 Relats

50 Comentaris

39459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Nascut el 1984 a Ceret. Sense amics, amants o muller em vaig iniciar a la lectura amb el prospecte d'unes aspirines. A partir de llavors vaig descobrir que la vida era freda i dura com un glaçó i el millor era agafar-s'ho amb calma i bon humor.

per a qualsevol dubte:
djjacint@hotmail.com