sorolls a les fosques

No crec en fantasmes. Almenys, no hi vull creure.

Aquesta nit es eterna. Encara no he pogut dormir i falten poques hores perquè reaparegui el Sol. Llavors tot ho veure amb més serenor. És estrany el que inquieta la nit. Ja pots tenir els llums oberts i estar distret mirant la televisió, la solitud i un sol soroll ja ocupen tota la teva atenció.

El veí. Segur que és el veí,que s'ha aixecat per anar al bany. No pot ser altre cosa. Sents el soroll massa a prop,aquí mateix, uns metres allà. No pot ser el veí. T'acurruques en el sofà i et tapes amb la manta. Ja no sents la televisió. Sols sents el teu respirar, l'intentes fer el més lleuger possible.

Tornes a sentir el so.

Unes passes.

Es impossible.

No?

Saps que és impossible sentir passes,estàs tu sol. Ja fa hores que has arribat. No hi ha ningu. Segur?Has mirat bé? No has mirat a totes les habitacions. Només has entrat al bany, a la cuina i al menjador. Recordes que no has tancat amb pany la porta d'entrada?Ni t'has fixat si l'has tancat al entrar. Pot ser que mentres et dutxaves algú s'hagi esmunyit dins. Amb el repicar de les gotes ni tan sols l'hauries sentit.

Et venen al cap totes aquelles noticies que has sentit mil i un cops. Un malalt mental s'ha escapat del manicomi. Dos reclusos s'han fugat de la presó. Jove morta per veïna foll. I les pel·lícules, basades en fets reals, on els joves són assassinats per coneguts i desconeguts, sense motiu aparent.

Ara mateix algú podria entrar a la sala d'estar i abalançar-se damunt teu,amb un enorme ganivet i abans de que poguessis demanar auxili el teu ventre seria extravasat per la esmolada fulla. La sang s'escaparia de la ferida, i el criminal excitat per l'olor i el color de la hemoglobina s'excitaria i començaria a penetrar-te cada cop amb més deliri.

Ho has sentit.Oi?

Es cert,hi ha algú. Vulguis o no.

Pots trucar,però al sentir-se descobert encara es donarà més pressa a prendre't la vida. Estàs perdut. La teva fi és a escassos segons,Demana el teu últim desig,acomiada't dels teus estimats o demana disculpes,tot és ja massa tard.

La teva anima es perdrà i tu no en seràs conscient. Sols quedarà un cadàver que ningú sabrà reconèixer per l'estat lamentable en que serà descobert. Amb crostes de sang i la cara desfigurada. Serà impossible recompondre totes aquelles faccions que formaven la teva façana.

Recorda el teu últim moment de felicitat,no sabies però realment ho era.