El gosset de la Roser

La Roser té un gosset. Fa un mes que va néixer. Cap al palmell de la mà. Els seus ullets son perles negres dins unes bolcades peludes,suaus con un llençol de seda. És blanc,però a la panxa te una gran taca blanca com la neu i on hauria d'haver el melic i te un borrissol gris. Quan camina ho fa amb una gracia especial que fa somriure fins al més capcot. El gosset es diu Flanagan,com tots els detectius,i sempre el trobaràs en aquella caixa de cartró de on va sortir el televisor del menjador. A vegades treu el cap,es un xafarder, i sempre segueix a la Roser per tota la casa tot i que les seves cametes tan petites fa que mai l'atrapi i giri cua donant-se per perdut. Quan te gana mama de la seva mare,la Xata. Ella es tomba de costat i tots els cadellets s'arrepleguen per posar-se les botes. Quan ja esta tip se'n torna a la caseta de cartró i fa la migdiada amb els seus germanets.
La Sara diu que li escau el nom de Barrut,però la Roser prefereix Orlando,com l'actor,la mare te clar que es dirà Negret .El pare,si pogués diria que el millor nom possible és Ronaldinho,ha portat l'il·lusió de nou igual que ell. E l gosset s'ho mira tranquil·lament esperant el bateig,però ningú guanya. La Roser el mira i esta assegut damunt d'una revista. Damunt d'una cara que ocupa tota la portada.
-Ja esta!-diu ella- Es dirà Tarantino.
-Tarantino?-es pregunta el pare- Aquest juga a l'Inter,no?
I així es com en Tarantino,content de tenir un nom se'n torna a la caixa i dorm tranquil sabent que ja el podran cridar pel seu nom:Tarantino.

Tarantino.