Cobrint a l'ex 2

Ell, cinc anys desprès, cara a cara. La seva mirada cínica, el seu nas un xic massa gros i barba d'un parell de dies.Tombo el cap i forço un somriure.

- Carper Diem, redactora de cultura.-li allargo la mà- Em sembla que seré la teva ombra durant un dies.

La seva cara es contrau amb un parell de sotracs. Un so ronc retomba a la seva boca. Acaba esclant en un riure dels que eixamplen els pulmons i et destrossa de mal l'estómac. Mantinc la compostura mossegant-me el llavi. La situació s'allarga durant un segons que es fan eterns. La riallada va disminuint deixant caure unes llàgrimes que descendeixen per les seves galtes. Per fí s'esgota.

-Passa, passa...

M'oblido del somriure.

D'esquenes a ell contemplo la panoràmica de la ciutat en plena ebullició. El mínim que es pot esperar d'un dels àtics més cars de la ciutat.

-Era amb llet, oi?

-Sí, gràcies.

Si no hagués estat per aquella tonteria d'una nit potser aquelles vistes serien el que veuria cada dia al llevar-me i no les quatre parets del meu minúscul pis de les afores. Però bé, hi ha trens que s'escapen i mai més es poden agafar.

-Aquí tens.

Em giro topant-me amb aquells ulls color mel que ja no poseeixo. Faig un glop i em cremo la llengua. Ai!

-No et va dir la teva mare que tens que anar amb compte amb el que poses a la boca?

En David i els seus dobles sentits, sempre porcs, una constant que veig que no ha abandonat, forma part d'ell. Recordo la primera vegada que ens vam enrotllar. Ens havia presentat un amic comú, en Jaume, i de seguida ens vam agradar. Ja amb unes copes de més els dos va acabar passant el que semblava evident. Un petó, magrejos, anem al teu pis i guerra damunt el matalàs. Era el primer cop que m'anava al llit amb un noi que acabava de conèixer el mateix dia. Amb el cap damunt del seu pit una pregunta m'absorvia."Veig que t'agraden els esports de risc...".Allà vaig adonar-me que no era una simple bogeria d'una nit. Va començar amb quedades per fer un café, anar a mirar una pel·licula al seu pis, anar a sopar, fer el toc... trencada la barrera del sexe desde el primer dia ja tot anava rodat.

-Així que redactora de Subculture...Qui ho tenia que dir! Encara recordo quan em comprava la revista i tu em deies que era un beneit per no llegir diaris.