Sang i ciment

M'enfonso.
Perdut enmig de no sé quin oceà.
La sensació de neguit és immensa.
Sóc al cau dels taurons.
Ara,
és quan, per exemple,
la vida no val la pena.
I encara que
això sigui simbòlic,
és.
Perquè de fet,
la literatura en una habitació fosca,
pot ser.
Com alliberar-la?
No...
Ja no som en aquell dolç planeta...
aquest té gust de VENJANÇA.
I potencialment
li sobren forces per venjar-se.
Perque ja no és
el cor d'una selva,
el que té.
És un to gris,
gris gegant,
tan poc o tan gegant com ell mateix.

Som perduts,
tirats,
vessant sang i ciment...