S'amputa un peu per no treballar

Llegit al diari ARA:

“Un home austríac s’ha amputat un peu amb una serra elèctrica per no haver d’acudir a la revisió mèdica que havia de determinar si havia de tornar o no al seu lloc de treball, segons ha informat avui l’emissora pública ORF.

L’home, de 56 anys, tenia avui una cita amb l’oficina d’ocupació a l’estat federat d’Estíria, al sud d’Àustria, i ha decidit tallar-se el peu esquerre, a partir del turmell.

Al voltant de les sis del matí, l’home ha baixat al soterrani de casa seva, a la localitat de Mitterlabill, al sud de la capital regional de Graz, s’ha tallat el peu sense anestèsia amb la serra i ha llançat el membre ensangonat a una caldera”.

Com algú deia als comentaris de la notícia: aquesta informació no té cap, ni peus. Quina angúnia. Jo visc a sobre de l’Asepeyo i, després de llegir això, espero que la moda no es traslladi a Catalunya. No m’agradaria que cada vegada que baixés a llençar la brossa em trobés a un exèrcit d’amputats, com si fossin els Playmobils d’un nen entremaliat. No tinc res en contra de les persones amputades (no cal dir-ho) però em sembla una solució una mica dràstica per viure “del cuento”.

M’imagino al pobre paio mirant el calendari i adonant-se que el temps de la seva baixa s’esgotava. Devia estar més tens que el Mourinho en una roda de premsa. Què passaria per la seva ment? Decidiria què es tallava a pito pito gorgorito a la era verdadera pim pom fuera? En aquest joc macabre de l’atzar estaria inclosa la part més invertebrada del seu cos?

Tanmateix, hi ha una situació que espero que no es doni mai (per molt salvatge que es torni el capitalisme): una nova modalitat d’Expedients de Regulació d’Ocupació. Una cosa es retallar plantilles i una altra cosa és que als treballadors sempre els sobri una sabata.