Sakura, llàgrimes de primavera

al llegir aquest poema de Sakura, que és una meravella esquisida i amb molta desinvoltura que incita a la lectura. La meua enhorabona per aquest relat que és molt sensible.
Una salutació...
Perla de vellut

Les teves paraules em fan sentir l’inexorable ritme de la vida, tristeses i alegries que ens van erosionant... Però, per molt que passin els anys i ens fem grans, és inevitable que una nova primavera ens torni a embriagar. Serà així fins la darrera, encara que a aquestes alçades ja sabem que la majoria de les renovades il•lusions i ganes de viure quedaran en res, però la roda gira i nosaltres dins ella i trobo que és màgic, que tot i que ens caiguin al damunt anys, arrugues i xacres, sempre quedi dins nostre un trosset verge a punt per deixar-se arrossegar per una nova florida dels cirerers...
Preciós poema. Gràcies!

Fent un cop d'ull a la teva biografia veig que ets força major que jo i això no obtant me n'adono, llegint el teu bell poema, que tens un cor tendre com les fulles que broten dels arbres per primavera. Les branques i també la soca fortes per les ventads que has rebut al llarg de la teva existència. Una poesia on conflueixen les llàgrimes i les joies que fan el dia dia de la teva vida. Salut!, Nil.

Buscava el teu relat d'aquest mes Raul, per agrair-te els teus comentaris, i m'ha sortit aquest bonic poema. Que així sigui, que aquestes llàgrimes de primavera que deixen anar els cirerers siguin d'alegria.