Ruc i Vacil·la

Un relat de: aleshores
Ruc i Vacil·la,
maleït monsenyor:
S'ha passat mitja vida
marejant la perdiu,
amb la vista posada
en què volen els rics,
I buscant que, indirectes,
li tornin el favor.

L'eutanàsia social
la permet el senyor:
amputació si cal
i l'abort, si és social,
Tant li fa l'agonia
que ha de patir l'esclau,...

Viciós de la litúgia
o potser quelcom més,
bé sap que la flor cau,
si l'arbre perd la força,
I no té garanties
de fer-la madurar.

L'arbre és molt més savi
que el vulgar sotanàs!
I transmet una pau:
que ell mai l'assolirà


Encara que la vida
és regal verinós,
també allò bo perdura,
No només la maldat,...

Comentaris

  • Natura versus religió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-06-2015 | Valoració: 10

    La natura sempre respon, sempre hi és i cal conviure-hi amb paciència. Altres, volen imposar un pensament per sobre del bé i del mal. Si el pensament hi és, benvingut! Però si no hi és, no cal imposar-lo. Imposada o lliure (lliure), la natura sempre respon, sempre hi és. Una abraçada.

    Aleix