Romàntics d'una terra

No és pot oblidar, ja que devem la memòria a tots aquells que varen lluitar. Aquesta és la nostra història

Independència o mort!

eis, noi!
et vaig dir que seria aquí i aquí sóc! No és pas obligació, sino que avui m'he llevat amb ganes de comentar... ves per on! i sí, comento tots aquells que ningú coneix, perquè el seu relat surti als últims comentats i tingui possibilitats de sortir a la llum...

referent al teu poema, tinc poqueta cosa a dir... no és d'aquells dels que puc parlar i enrollar-me i tenir corda per estona... però si saps que m'ha agradat estàs content, no?

de vegades me'n ric dels comentaris que simplement posen "m'ha agradat molt. adéu." però és que ara estic veient que jo estic fent el mateix, l'únic que revestint-lo d'un munt de paraules que, com diria la profe d'història, són només palla.

vaja, no ho sé... mira, que ja ho saps... que tu escrius molt bé i que no t'has d'estressar si la penya no et comenta... que l'important és que tu estiguis satisfet amb el que fas i punt, oks?

saps que et vaig dir que feia temps que no escrivia? tinc poema nou penjat! a veure si t'hi passes! no te'l vaig passar ps, ahir, al messenger, no?

vaja, doncs res... que t'estic escrivint la Bíblia sense dir-te res.... vaig a llegir alguna coseta més... i d'aquí una estona, cap a la dutxa i cap al mercat!!!!

vinga, petons!!!!

AnNna