Cercador


Llista categories

Rock and Roll Music

Un relat de: Bonhomia

Guitarres distorsionades,
albades de ressaca,
ànimes personificades
amb el so del rock'n'roll.

Bambes gastades,
sonates que maten,
clares per fer muntanyes,
iaies vestides de dol.

La nòvia apassionada
del cor se m'escapava,
i quan jo vaig deixar-la
la cocaïna em donà consol.

I ara que sóc gran,
sense sostre en cap lloc,
el fred em matxaca:
vagabund de mitja tarda.

Comentaris

Afegir comentari
  • Si!![Ofensiu]
    jordiclusella | 03-05-2006 | Valoració: 10

    Llarga vida al rocanrol i al poemes que en fan homenatge!!!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >