Robinson

Un relat de: cristina5152
Pensava que no me'n sortiria. Una onada monstruosa m'arrossegava mar endins.

Va anar perdent força, però una darrera embranzida em va enlairar a tocar el cel i em va deixar caure. Mig ofegat i adolorit, em va costar recuperar l'alè per veure on era.

Estava sobre la coberta d'un mercant ple de contenidors. Ningú va respondre als meus crits demanant ajut. La sala de màquines i el pont de comandament eren buits, així com la cuina i els dormitoris. El vaixell, però, es movia. Estava a la deriva.

Vaig actuar amb promptitud emetent senyals per la ràdio i fent sonar la sirena una, dues, mil vegades. Cap contesta. Era com un Robinson sense terra per conrear o caçar. No podia perdre l'ànim. M'havia d'espavilar.

Els contenidors portaven tota mena d'estris. Sortosament, el més gran era frigorífic i estava ple a vessar de carn congelada i queviures. Hauria de ser per a la intendència de la tripulació. L'emoció de veure quelcom per dur a la boca em va eriçar el pèl del cos.

Era necessari organitzar-ho tot per passar-hi una temporada. Tenia on dormir, cuinar, i on passar l'estona intentant fer navegar aquell colós de ferro. Només calia tenir cura de no gastar massa aigua i mantenir el menjar en bon estat.

Van passar dos anys i jo seguia a bord, fent la feina diària que m'havia estipulat, ben nodrit i feliç. No em mancava res. Tot el que necessitava ho tenia a l'abast. 

Quan un avió va albirar el vaixell i va venir una fragata a rescatar-me, m'ho vaig repensar abans d'accedir a abandonar el que havia estat la meva llar.

La revisió mèdica va demostrar que estava en bona forma. Van voler que escrivís la meva aventura i que anés a diverses televisions a explicar-la, però jo tenia clar que la meva prioritat era comprar un veler prou sòlid per fer la volta al món en solitari, carregar-lo amb l'imprescindible i salpar immediatament, sense tocar port durant molt de temps. 

M'havia adonat que l'experiència d'estar isolat m'havia agradat molt. No havia enyorat ningú.

Comentaris

  • Que bo![Ofensiu]
    Ibeth | 07-02-2021 | Valoració: 10

    Un Robinson dins un vaixell, és original. És possible que el confinament ens hagi tornat a tots una mica com el teu Robinson?

    Segueix escrivint. Ja tens una fan

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: