Cercador
Robinson
Un relat de: cristina5152Pensava que no me'n sortiria. Una onada monstruosa m'arrossegava mar endins.
Va anar perdent força, però una darrera embranzida em va enlairar a tocar el cel i em va deixar caure. Mig ofegat i adolorit, em va costar recuperar l'alè per veure on era.
Estava sobre la coberta d'un mercant ple de contenidors. Ningú va respondre als meus crits demanant ajut. La sala de màquines i el pont de comandament eren buits, així com la cuina i els dormitoris. El vaixell, però, es movia. Estava a la deriva.
Vaig actuar amb promptitud emetent senyals per la ràdio i fent sonar la sirena una, dues, mil vegades. Cap contesta. Era com un Robinson sense terra per conrear o caçar. No podia perdre l'ànim. M'havia d'espavilar.
Els contenidors portaven tota mena d'estris. Sortosament, el més gran era frigorífic i estava ple a vessar de carn congelada i queviures. Hauria de ser per a la intendència de la tripulació. L'emoció de veure quelcom per dur a la boca em va eriçar el pèl del cos.
Era necessari organitzar-ho tot per passar-hi una temporada. Tenia on dormir, cuinar, i on passar l'estona intentant fer navegar aquell colós de ferro. Només calia tenir cura de no gastar massa aigua i mantenir el menjar en bon estat.
Van passar dos anys i jo seguia a bord, fent la feina diària que m'havia estipulat, ben nodrit i feliç. No em mancava res. Tot el que necessitava ho tenia a l'abast.
Quan un avió va albirar el vaixell i va venir una fragata a rescatar-me, m'ho vaig repensar abans d'accedir a abandonar el que havia estat la meva llar.
La revisió mèdica va demostrar que estava en bona forma. Van voler que escrivís la meva aventura i que anés a diverses televisions a explicar-la, però jo tenia clar que la meva prioritat era comprar un veler prou sòlid per fer la volta al món en solitari, carregar-lo amb l'imprescindible i salpar immediatament, sense tocar port durant molt de temps.
M'havia adonat que l'experiència d'estar isolat m'havia agradat molt. No havia enyorat ningú.
Va anar perdent força, però una darrera embranzida em va enlairar a tocar el cel i em va deixar caure. Mig ofegat i adolorit, em va costar recuperar l'alè per veure on era.
Estava sobre la coberta d'un mercant ple de contenidors. Ningú va respondre als meus crits demanant ajut. La sala de màquines i el pont de comandament eren buits, així com la cuina i els dormitoris. El vaixell, però, es movia. Estava a la deriva.
Vaig actuar amb promptitud emetent senyals per la ràdio i fent sonar la sirena una, dues, mil vegades. Cap contesta. Era com un Robinson sense terra per conrear o caçar. No podia perdre l'ànim. M'havia d'espavilar.
Els contenidors portaven tota mena d'estris. Sortosament, el més gran era frigorífic i estava ple a vessar de carn congelada i queviures. Hauria de ser per a la intendència de la tripulació. L'emoció de veure quelcom per dur a la boca em va eriçar el pèl del cos.
Era necessari organitzar-ho tot per passar-hi una temporada. Tenia on dormir, cuinar, i on passar l'estona intentant fer navegar aquell colós de ferro. Només calia tenir cura de no gastar massa aigua i mantenir el menjar en bon estat.
Van passar dos anys i jo seguia a bord, fent la feina diària que m'havia estipulat, ben nodrit i feliç. No em mancava res. Tot el que necessitava ho tenia a l'abast.
Quan un avió va albirar el vaixell i va venir una fragata a rescatar-me, m'ho vaig repensar abans d'accedir a abandonar el que havia estat la meva llar.
La revisió mèdica va demostrar que estava en bona forma. Van voler que escrivís la meva aventura i que anés a diverses televisions a explicar-la, però jo tenia clar que la meva prioritat era comprar un veler prou sòlid per fer la volta al món en solitari, carregar-lo amb l'imprescindible i salpar immediatament, sense tocar port durant molt de temps.
M'havia adonat que l'experiència d'estar isolat m'havia agradat molt. No havia enyorat ningú.
Comentaris
-
Que bo![Ofensiu]Ibeth | 07-02-2021 | Valoració: 10
Un Robinson dins un vaixell, és original. És possible que el confinament ens hagi tornat a tots una mica com el teu Robinson?
Segueix escrivint. Ja tens una fan -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 07-01-2021
El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.
Comissió XI Concurs ARC