Invasió

Mirava desafiant. No l'intimidava ni un pèl l'escopeta de caça amb què jo l'apuntava amb tanta bravata com ell.

Em va dir sense embuts que havien vingut per quedar-se. Estaven fent un treball d'investigació del món rural i havien escollit la meva masia, aïllada de tot.

De mica en mica van anar omplint l'entrada, el menjador i la cuina. Fins i tot baixaven pel forat de la xemeneia. Eren horrorosos. Feien por.

Eren tal qual els dibuixen en els còmics. Cap gros, ulls prominents sense parpelles ni pestanyes i, sobretot, cal destacar el nas, és a dir allò que tenien en el seu lloc, que era com una trompa d'elefant que també els servia de bufanda.

M'havien desconnectat el telèfon. No podia demanar ajut. Tot estava calculat. Tenia por d'aquella invasió aparentment pacífica. Tampoc volia ser descortès perquè m'havien portat un obsequi que encara no havia obert. Però calia fer quelcom per fer-los marxar i vaig començar a plorar, a cridar i a negar-me a ensenyar-los la resta de la masia.

Molestos per l'actitud poc col·laboradora, em van portar a empentes fins a l'estable on tenia les vaques. M'hi van tancar tot dient-me que sabien que els humans menjàvem carn de vacu i bevíem llet. A més una fèmina del grup es va quedar amb mi per fer-me companyia. Tenia un físic repulsiu, pobreta. Podia estar ben tranquil·la.

Estava desesperat, sense idees i amb aquella cosa al costat amanyagant-me. Potser el millor era dormir. De vegades descansar m'ha servit per tenir bones pensades un cop eixorivit.

I així ha estat. He aclucat els ulls una bona estona, sobre la palla, al costat dels abeuradors del bestiar i quan m'he despertat aquell enrenou estava solucionat. Tot plegat havia estat un malson i a la masia no hi havia cap extraterrestre o alienígena, digues-li com vulguis, agafant-ne la possessió.

Ja m'ho diu la mare tot sovint que no deixi l'ordinador encès a la nit. S'hi pot colar tothom, àdhuc invasors d'altres galàxies que venen per estudiar-nos.

Ho tindré molt en compte.