Absolutament imprescindible

Reposo tranquil. Fred. Ara és massa tard per ensabonar-me, encara que m'afalaga sentir-ho.

Soc del parer que n'hi ha d'altres que també han fet una bona feina. De fet, en aquesta colla, tots hem estat importants. Hom estava al cas de la seva funció. Ens movíem independents, amb criteri.

Haig de confessar, però, l'odi malaltís que despertava un element exterior del grup, escanyolit i insignificant. La seva tasca habitual era hidràulica, ara bé quan se li
donava l'oportunitat i se l'estimulava, brillava més que els altres. L'envejàvem.

D'això la gent no en sap res i parla de la bona sincronització que hem mantingut fins al darrer moment. Amunt, avall, dreta o esquerra, sempre coordinats. Hem intentat respectar-nos mútuament perquè sabíem que a la que un de nosaltres es rebel·lés, començarien els problemes greus.

És per aquest motiu que, de tant en tant, s'havia expulsat algun subjecte irreverent que s'havia afegit i no tocava. A voltes ho fèiem nosaltres, d'altres necessitàvem ajuda.

Tots hem estat vitals, necessaris i imprescindibles, cadascú en la seva parcel·la d'acció, encara que haig de reconèixer que sempre hi ha hagut algú que ha ressaltat per damunt de la resta, pel seu fer o pel seu carisma. En aquest cas he estat claríssimament jo.

És per això que es van esverar quan vaig engegar a dir que pensava deixar el grup. Ets imprescindible!, cridaven. M'adulava oir-ho, tanmateix, em sentia cansat de tant temps portant les regnes, capitanejant-ho tot amb un esforç descomunal, sense treva.

Fins que va arribar el dia que vaig decidir protestar de valent. Sorprenentment, no em varen prestar atenció. Llavors vaig determinar que aturaria del tot el moviment rítmic que controlava des de feia anys.

Va haver-hi un daltabaix. Reclamaven una ambulància, lluitaven per sobreviure, però no hi va haver res a fer.

En plegar de liderar el grup va quedar clar que jo, el cor, era imprescindible perquè la colla pogués continuar funcionant dins del recinte del cos que ens havia aixoplugat.