Mei, la virtuosa

Em treu de polleguera la Mei, la virtuosa de la colla. Li encanta que la idolatrin. Es creu una diva. Ella és així: vanitosa i una mica fatxenda. I molt pesada. És la parella d'en Gerard. És per això que hem d'aguantar-la en el grup.

Per a ella tot són grandeses, a quina més estrafolària i ara no para d'explicar a tort i a dret com li plouen els contractes per anar a tocar el violí arreu del món. Afirma amb orgull que ha hagut de canviar de pis i mudar-se a un d'aquells tan grans de l'eixample barcelonès, per tenir més espai per assajar i la portera, fent honor a tot el que es diu de la gent del col·lectiu, ha escampat per tot el barri que té un inquilí famós que quan assaja fa les delícies dels que passen pel carrer.

La noia gaudeix contemplant d'amagat, furtivament, com la gent queda palplantada davant de casa seva, aguaitant la finestra per veure-la, per saludar-la, però ella no apareix mai. Deixa intuir una silueta tocant el violí darrere les cortines i prou. Només la música encisadora dels sons perfectes del violí captiva l'entorn.

La guàrdia urbana de la ciutat comença a estar amoïnada perquè es col·lapsa la circulació i s'han vist obligats a tallar places i avingudes a determinades hores.

Cada dia hi ha més gent concentrada davant de l'edifici per sentir el concert que s'hi fa. Executius que surten a correcuita del banc, lutiers, representants del sindicat de músics professionals, mares i pares amb el cotxet del nadó, dependents i dependentes dels centres comercials, malalts amb la bata de l'hospital i fins i tot s'estan començant a organitzar sortides escolars de mig matí a la zona. Hi ha avis que s'hi porten la cadira per estar còmodes i d'altres que treuen la carmanyola i el termo per fer un piscolabis.

La Mei no para, no descansa. De fet té el rècord Guinness de tocar ininterrompudament durant 24 hores. La sorpresa arriba, però, quan s'encalla el tocadiscos. El vinil ratllat delata el frau.