Retorn

Un relat de: Atlantis

Potser volem volar
per cels imaginables
per les sutures de la candidesa
per la perífrasis de la joventut.

Potser volem tornar
al barboteig primari
al reglot empescat
o als arquetips impúdics.

I davallar
al si de la caverna
al fons del tot del claustre
al precipici del començament.


Potser plorar

potser.

Comentaris

  • Per sort...[Ofensiu]
    Annalls | 17-01-2013

    ....una mica de tot esta dins nostre i malament si no surt , si l'afoguem...tots voldríem tornar...i qui sap si ho farem...hi ha qui hi creu.... Llastima que consol de molts...
    Anna

  • Al barboteig primari[Ofensiu]
    allan lee | 16-01-2013

    Quantes imatges colpidores, quantes impressions hi caben en aquests pocs versos! Fem cicles, això és cert. Creixem, vivim, tornem a la foscor. Qui sap si queda quelcom de nosaltres. Fas una poesia d'alt voltatge, és tot un plaer, venir a llegir-te

    a

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1373 Comentaris

99168 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com