Cercador
Retorn
Un relat de: AtlantisPotser volem volar
per cels imaginables
per les sutures de la candidesa
per la perífrasis de la joventut.
Potser volem tornar
al barboteig primari
al reglot empescat
o als arquetips impúdics.
I davallar
al si de la caverna
al fons del tot del claustre
al precipici del començament.
Potser plorar
potser.
Comentaris
-
Per sort...[Ofensiu]Annalls | 17-01-2013
....una mica de tot esta dins nostre i malament si no surt , si l'afoguem...tots voldríem tornar...i qui sap si ho farem...hi ha qui hi creu.... Llastima que consol de molts...
Anna -
Al barboteig primari[Ofensiu]allan lee | 16-01-2013
Quantes imatges colpidores, quantes impressions hi caben en aquests pocs versos! Fem cicles, això és cert. Creixem, vivim, tornem a la foscor. Qui sap si queda quelcom de nosaltres. Fas una poesia d'alt voltatge, és tot un plaer, venir a llegir-te
a
l´Autor
160 Relats
1373 Comentaris
99168 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92