Cercador

Llista categories

Retalls

Un relat de: Carme

Bocins de somnis esquinçats per la realitat;
somriures a mitges que foragiten les pors;
melodies que es confonen entre sorolls urbans;
mirades, ulls que parlen, que riuen, que ploren.

Moments sense importància
(però que fa tant de temps que recordes),
detalls aparentment simples
(però que tant et persegueixen).

Cançons que ningú es va atrevir a dedicar-te;
secrets que mai vas gosar confessar;
balcons massa alts per poder-hi arribar;
mirades fugaces sembrant la incertesa del: "i si...?"

I els ulls que parlen, que riuen, que ploren;
i cada moment que es tornava especial;
i cada somriure que no amagaves;
i cada somni que no sabia com acabar.

I cada gota de pluja convertida en llàgrima
(inundant d'enyor tots els miralls del temps),
i la por d'oblidar cadascuna de les melodies
que musicaven cada trosset de somni, potser incongruent.

Comentaris

Afegir comentari

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Carme

18 Relats

75 Comentaris

40017 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Afegir a preferits

Biografia:

De la primavera del 86, potser per això esperi aquesta estació amb una il·lusió especial...

Amant de la música, del cine, de llegir, d'escriure, de xerrar, de riure, de cantar, de somiar Confio (de vegades massa) en el poder d'una melodia en l'instant adequat i m'agrada recrear-me en jocs de mirades que parlen (encara que soni a tòpic) més que les paraules buides que de vegades fem servir per amagar silencis que ens espanten.

Acostumo a perdre-ho tot i mai aconsegueixo recordar on he deixat el que acabo de fer servir, m'estresso amb la mateixa facilitat amb què em desestresso i potser faig servir massa la imaginació quan les coses no surten com voldria.

Miro d'apreciar cada petit detall, cada instant màgic que ens permet entendre què és allò que pocs cops afirmem conèixer (segurament pq ho magnifiquem massa): la felicitat. Mirant d'aprendre dels (tants...) errors, espero continuar vivint amb il·lusió: aprenent més, coneixent nous móns i noves mirades, noves històries.

D'aquesta manera, quan un dia el temps s'aturi i decideixi que és la meva hora, sabré que viure (que no existir) haurà valgut la pena.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >