Cercador
Resegueixes amb els dits...
Un relat de: instants- Compartir:
Resegueixes amb els dits
els meus camins,
sé que qualsevol dia
pujaré al castell
i t'hi trobaré,
amb el teu somriure més sincer
i els ulls nerviosos,
i el meu castell
s'esberlarà en mil bocins.
Et seré franc,
i tancaràs els ulls,
per sentir que
no sóc capaç
de besar el cos
de l'amant de torn
ni jugar amb la seua ànima
ni crear desig
més enllà del plaer més cru,
ni sóc capaç de recordar
l'olor
de la dona que ahir,
va besar-me
en una càlida nit
plena de tendresa.
És trist, però,
no vull robar records
al temps.
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96502 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.