Reorganitzant-nos

-Estic plantejant-me buscar-me una feina.

-Com?

-Si, perquè d’ençà que estic jubilada, tan en forma i no sé dir que no, tothom es refia de mi: la meva parella que treballa encara, els meus fills, les nores, els nens que em prefereixen a mi més que a l’altra iaia...m’adono que estic més estressada que quan treballava.

-Ja. A mi em passa tres quarts del mateix. M’he convertit en passejador de gos, cangur, cuiner...soc qui recull els paquets a casa dels meus fills, qui fa tasques de bricolatge, passo les ITV dels seus cotxes, i pràcticament no em queda temps per anar a la piscina, per llegir o per viatjar tal i com havia previst abans de deixar la feina.

-Jo com que tinc els fills escampats pel món, un a Austràlia, l’altre a Noruega i el tercer al Regne Unit la veritat és que estic gaudint d’allò més del meu temps lliure. Tinc temps per anar a la piscina, per fer passejades, per llegir, per escriure...i ara tinc la casa cada vegada més endreçada perquè vaig fent millores al pis, endreço i llenço tot el que ja no necessito.

- Si voleu podem fer un pla, tots tres. Tu que no tens fills aquí pots fer de portaveu i nosaltres dos oferim alternatives.

I així va ser que a la reunió convocaren tots els familiars que requerien dels seus serveis. Una bona colla, certament. Varen proposar el següent:

-Pel gos varen facilitar el telèfon d’un passejador professional del barri.

-Pels nens, van suggerir dinar a l’escola.

-Per tasques de bricolatge també varen donar el contacte d’un manetes d’allò més resolutiu.

-I pels àpats de Nadal, Festa Major, etc. farien una rotació. Un any aquí, un any allà.

Ara sí que gaudirien d’una feliç, merescuda i relaxada jubilació!