Warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/relats/models/categories.php on line 70
Relat "Renovació"

Renovació

Un relat de: Aljezurful

Has caminat per on jo he caminat, m'has acompanyat sempre per on només jo he decidit anar, amunt i avall, fugint i perseguint, corrent i passejant. Contagiant-te de la meva olor fruit de la nostra unió, poc a poc, has anat formant part de mi, suportant i acaparant la meva transpiració sense molestar-te ni queixar-te. T'ha importat poc que, sovint, et rastregés per terra davant de tothom sense compassió, aguantant-me sempre fos quina fos la meva condició: enfadat, content, dret, ajagut, fins i tot estirat, begut, perdut, treballant, jugant, somiant, somicant, de vegades defecant, sense expressar mai ni una sola queixa, ni una sola crítica. Ni un sol retret i ni un sol plany quan, foll de la meva ira, esbategava cops de peu per arreu, trencant, desordenant o ferint tot allò que trobava davant meu amb el pretext d' una discussió estúpida , d' un mal dia a la feina o simplement un d'un mal moment del qual tu no en tenies cap culpa i en rebies tots els cops, o ni quan de tant en tan m'unia amb d'altres per simple diversió, rampell o caprici, deixant-te a casa sola sense dret a explicació, ni quan venia brut i sense preguntar-te, de manera altiva i sempre per sobre, m'introduïa dins teu sense delicadesa o en sortia amb brusquedat. I ara t'abandono, t'abandono perquè n'he trobat una altra, una de més bonica, menys arrugada, menys coneguda, més especial, t'abandono perquè estàs acabada, usada, gastada, perquè ja no em pots aportar res més, ni pots seguir-me on vull anar, perquè el teu desgast em comença a fer mal, perquè ningú ja no et desitja, perquè em fa vergonya sortir amb tu al carrer, perquè t'has anat fent lletja dia a dia i ja no tens la pell tan llisa i suau com antany, ni ets flexible com abans, perquè no m'ets còmode, perquè ja no ens adaptem, perquè ja no encaixem, perquè em molesta veure't per casa, perquè no suporto la teva olor encara que sigui part de la meva, perquè t'he tocat massa... I ara, estesa al terra, sola, sense mi, et recullo per tirar-te, pobra sabata meva, encuriosit encara per saber que n'he fet de la teva companya.

Comentaris

  • El maltractador conscient?[Ofensiu]
    Illadestany | 23-07-2010 | Valoració: 10

    Podria ser el relat autobiogràfic d'un maltractador, sinó que ells no són capaços, de posar-hi les paraules exactes, a la seva posició vital. Potser per això fas aquest tomb irònic del final, i vas a parar a la vella sabata.
    Benvingut a la web.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: