RELAXACIÓ amb l'OM

Un relat de: Jaumedelleida

EXERCICI de RELAXACIÓ i CANT DE L’OM

Per a poder fer un bon exercici de relaxació, cal en primer lloc, estar ubicat en un espai còmode, en un ambient sa, de llum tènue, silenciós, assegut amb una postura adequada que permeti tenir l’esquena ben recta. Caldria poder tenir els ulls tancats, si no fos perquè abans d’entrar de ple en l’exercici, cal entonar amb un mínim de tres cops, l’anomenat “Cant de l’Om”, i com és de suposar, no tothom es deu saber la lletra íntegre de memòria, i per tant, no se’n podria fer la lectura adient, tenint les parpelles closes. La part més fàcil del cant, ve donat perquè deu ser de les úniques peces del món sencer, que poden prescindir de que se’n coneguin les notes musicals, ja que tant li és el to amb que s’interpreti.

Per aquelles persones doncs que no l’hagin cantat mai, i davant de l’ordinador com deuen estar ara si llegeixen aquest text, i estiguin disposades a fer el corresponent exercici de relaxació, els hi indico a continuació la lletra del cant perquè amb els ulls semioberts, puguin llegir el text complet, i seguidament iniciar-lo, si es reuneixen les condicions prèvies que he esmentat a l’inici.
Comencem doncs?
Vinga, heus ací la lletra del cant en qüestió:

OOOOOOOOoooooooooMMMMMMMmmmmmmmmm

OOOOOOOOoooooooooMMMMMMMmmmmmmmmm

OOOOOOOOoooooooooMMMMMMMmmmmmmmmm

Ara sí!. Si heu estat capaços d’aprendre i memoritzar la lletra íntegre del cant, ja podeu seguir fent l’exercici de relaxació amb els ulls ja ben closos i fins que un toc de campaneta, el so d’un petit gong, o xiulet d’un bol, o bé el cansament de la relaxació (quina paradoxa, oi?) o bé el despertar-se la gana per a fer un mos, o les ganes de fer un pís, el timbre de la porta, el dring del mòbil, el campaneig de l’església propera, el brogit de la gent, els clàxons de l’embossament, el cucut del rellotge, la fressa del vent, la frenada del cotxe de torn, el zumzeig de la mosca collonera, la sirena inoportuna, el reclam de la parella per anar a taula, o simplement, les ganes de dir prou, doni ja per acabada aquesta esplèndida experiència d’intent de calma mental.

Tant de bo doncs, us n’hagueu sortit, per tenir-ne ganes de repetir l’experiència altres vegades.

SHANTI - NAMASTE

Comentaris

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 12-02-2013 | Valoració: 10

    Molt divertit, Jaumedelleida. No hi ha res millor que acabar la jornada amb un relat ben escrit que gaudeixi d'una ironia fina i d'un humor simpàtic. O sigui que me'n vaig a fer OM al llit!
    Una abraçada!

  • Ona mitjana[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-02-2013 | Valoració: 10

    Escoltar l'OM, l'ona mitjana és tot un classicisme. Retorn al passat, quan la ràdio només era mitjana, la tele en blanc i negre i el cine feia dues pel·licules. Ara anem estressats, massa i tot i necessitem un xic de calma, la d'abans. Dir "Oooooommmmm", escoltar l'ona mitjana, comprar crispetes i veure dues pel·licules a casa és tota una ona tàctica per a relaxar-se. Ho haurem de fer, sinó acabarem com el teu protagonista. Una abraçada Jaume.

    Aleix
    !

  • Shibaya Nhama Ohm Oh Nahma Shibahya[Ofensiu]
    Mena Guiga | 10-02-2013

    Jo he cantat en sànscrit a la formació de profe de ioga.
    M'encanta que te n'enfotis.
    Quan repasso les tres setmanes de curs...mira com sóc -o mira com som, tots plegats- pesa més, amb el temps, el que no ha agradat. Ben lleig. El preu, l'obligació de repartir les feines de neteja (per practicar un tipus de ioga en concret i no cal, que penso jo que si pagues i ja faig feina a casa no cal que em facin escombrar i rentar plats amb grans somriures de tots ho fem tots per tots ...ara punxo!)...per on anava? Ah! Resulta que esdevens profe de ioga, amb formació, sí, però t'ensenyen a dur una única classe que és la que hauràs de fer fer tot un any quan 'treballis'. Això no és ensenyar. Això sí, el menjar sa, dos plats al dia i prou.

    Els omh em sortien com udols de fantasmes ultratòmbics i una va riure. M'encanta fer riure! Reclosos en la meditació i en saber que quan no hi siguem anirem a lal mateixa font com qualsevol (Hilters i Napoleons inclosos, entre d'altres) em fa ràbia...i si ara ho llegissin, aquella gent, em suspendrien.

    Em vaig aprendre els cants de memòria (el Kirtan) i a vegades els poso quan planxo i canto i algun cop amb els ulls tancats i un intent de fer la postura perfecta i sí, sents una energia, una calor especial (val a dir-ho).


    Ohmmmmm (tothom l'allargava molt i jo no hi arribavaaaaaaa!!!!!)

    Mena

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

366 Relats

729 Comentaris

371244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com