Cercador
Reixes
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Avui t'has aixecat
amb la camisa descordada
i algun pit al descobert,
la figura despenjada
i la llum calenta al cos,
els malucs encara dormint
i rondant aquella dansa
de quan el rostre se't decanta,
i et saps la solitud.
El tabac refredat als pulmons
i ara els teus dits
juguen acariciant el sexe,
amb la llengua dilueixes
l'alè fatigós cansat de la nit.
Pells d'eruga enreixades
que no saben quan mudar colors,
i el mar apegalós i ensalivat
t'humiteja les galtes
i se't torna mel als ulls.
Sabies d'algun somriure equívoc,
estret.
El cor embogeix amb les neus nòrdiques
i tot el cos et puja amb elles
al pit, i al coll
i només llavors pots comprendre
la follia, el so de l'àngel
quan suplica moribund,
t'atrapa.
Reixes arreu,
a les mans, als dits
i als llavis; uns petons.
Reixes d'horitzons llimats,
perfils cisellats, tombants de lluna,
reixes que paraules
dibuixen rodones al cos,
sento ara que una brossa
ha entrat dins aquest vers,
parpelleja, adolorit i molest
quan les pigues s'entrelliguen
i s'escampen intruses
dins aquest sentiment nu;
de dona.
Comentaris
-
preciós!!!!!![Ofensiu]teresa serramià i samsó | 03-11-2006 | Valoració: 10
sento totes les sensacions que decrius tan bé. Aquesta és la meravella del teu relat, que tramet a flor de dits totes les olors i percepcions més recòndites...
extraordianri Lady_shalott, un plaer, com sempre!
una abraçada suau com tu... -
Poesia descriptiva[Ofensiu]F. Arnau | 02-11-2006 | Valoració: 10
M'agrada moltíssim la Poesia que ens conta coses, a més de allò que nosaltres afegim amb la imaginació. Aquesta teua és preciosa. Continuaré llegint-te.
-
mar[Ofensiu]gypsy | 31-10-2006 | Valoració: 10
la teva poesia és crua i veritable, d'aquelles que arrenca l'ànima en fines tires torturades.
No fas concessions i la tortura la portes fins al final.
Dibuixes retalls de vida, quotidians, però en el moment que vols, els portes a una altra dimensió, abstracta i obscura, sense sotracs ni canvis sobtats.
Hipnòtica, com de verí, com d'addicció perversa, esmolada i amb una dolça daga que es clava fins al moll del os.
Gràcies per llegir-me i em sento feliç de que t'agradin alguns dels meus poemes, escrits sempre des de aquest interior estrany que de vegades no reconec.
Molts petons!
mariona -
potser[Ofensiu]jaumesb | 31-10-2006 | Valoració: 10
n'hi ha prou amb un crit
-
melodia..[Ofensiu]manel | 30-10-2006 | Valoració: 10
enclaustrada, sensacions confuses d'un matí desdibuixat i ofegades per un mal record.
Dama de Shalott, enhorabona per aquesta petita meravella.
uns petons!
manel
Valoració mitja: 10
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88292 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson