Rei de copes

Un relat de: Henry

Les parpelles blanques
són als ulls,
la lluna que eclipsa la memòria
d'un solstici de joventut.

Vesteix per dins
el rei de copes,
el pàl·lid somriure del vençut.



Sobre l'asfalt,
un buf d'alcohol
s'ha jugat a daus amb la vida, beure's
l'últim glop de llibertat de la nit;

L'atzar ha traït la sort.



A deshora
[són les cinc del matí],

la incomprensió fornica
-sobre el llit del dolor-,
amb el fogor de la mort,

en una cambra freda
als afores de la ciutat.



Exhala
el malefici:

-Sí,
és ell
.

Comentaris

  • ostres![Ofensiu]
    tramuntana | 14-09-2005 | Valoració: 10

    Magistral. M'ha semblat fantàstic. M'agrada molt la teva manera d'expressar-te. El títol està ben trobat. La estrofa que m'ha sobtat més ha sigut:
    -Vesteix per dins
    el rei de copes,
    el pàl·lid somriure del vençut. -

    MAGISTRAL!

    laura^^

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: