Refugi recuperat

Era adolescent i buscava
eixe refugi a la tardor.
Envoltat d'apunts, no estudiava:
malenconia a l'habitació.

I desitjava aquella estona,
sovint la pluja a l'exterior.
Cançons tristes amb guitarra
completant la dolça tristor.

Sóc un adult, jove encara,
amb cinisme que amaga amargor.
De tant en tant faig burla
dels masoquistes de vocació.

"Eixos que escriuen poemes
per recrear-se en el dolor;
que tracten de misticisme
i d'un creixement interior".

Però hui escolte la pluja,
ha arribat fa poc la tardor.
Vull estar sol a la cambra,
sentir aquella sensació.

No tinc ja apunts de classe,
engegue l'ordinador.
Malenconia i nostàlgia
fan que plore a l'habitació.