Reflexions

Un relat de: Canela fina
Lleugera marinada que em fas voleiar els rínxols, el sol va ponent-se i jo espero asseguda a la terrassa d’un bar.
Espero.
Espero un destí que no arriba perquè no sé quin destí estic esperant.
Música i cervesa, però silenci en el meu interior.
Buidor i esperança.
Buscant un moment millor, un completar el bocinet que em falta, tenir una mica més de vida, tenir una mica més de sensació que no se m’escapa de les mans.
Com l’he deixat fugir tant del meu costat, la vida...
Penso que encara hi sóc a temps, recuperar el què no he tingut, buscar i retenir el que sé que vull per a mi...
Viure intensament, tenir la sensació d’haver-ho assaborit tot prou com per morir demà mateix.

Comentaris

  • Agraïda[Ofensiu]
    Canela fina | 08-09-2018

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, des de que vaig escriure aquesta reflexió fins ara ha plogut una mica i si, la vida és bella ;)

  • Flexions sobre re[Ofensiu]
    kefas | 08-09-2018

    Un consell: posa’t davant d’un mirall i mira. Això és la vida. Com vols que hagi fugit si és la única cosa que sempre t’acompanya? I sentir, assaborir la pròpia vida és la major intensitat vital que pots experimentar. No necessites re més.

  • Bentrobat Gat[Ofensiu]
    Canela fina | 08-07-2015

    Alts i baixos, és la vida. Tan sols és que, de vegades t'atures a reflexionar i penses, si demà s'acaba tot... he assaborit prou la vida? Com que no es pot tornar a començar cal anar millorant el camí a mesura que hi vas caminant.
    Gràcies pel comentari :)

  • Paraula de gat | 05-07-2015

    Jo també he tingut moments així. Un dia esperes més del que tens i penses que potser... Malament si tots es dies estiguessim contents i satisfets. Deixa que el vent bufi una mica més i després alça't i empaita'l. Veuràs com la vida et torna a somriure.

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

58226 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa