Rebobinant

Un relat de: Tanganika
-Parlar amb les boques juntes, respirar les teves paraules.

Li agradava especialment aquella part també copiada abans d’esborrar un xat més antic:

-Què fan, les papallones?
-Volar i fer xerinola. I al preguntar per elles encara més.
-Com són?
-Són...com una mena d'emoció amagada però latent, suaus i intenses a la vegada. Fan viure, tenen ales de colors (ara em faré poeta).



Un home i una dona d'uns quaranta s'havien conegut arran d'una web d'amics dels vins. Havien passat a xatejar, innocentment: ell volia saber com elaborar unes bones petxines amb escamarlans a la marinera i ella al·legava ser bona cuinera. Ell era xafarder i un pèl agosarat. Ella tímida, però amb una elegància única i descarada. Això ho van anar constatant amb aquelles converses més directes que un mail o 'sense filtres' (com ell ho definia).

El protocol: ell obria finestreta, ella s'hi afegia. S’esdevenia abans de la mitjanit i no passava d'un parell d'hores. Ell havia començat: 'vols que juguem a imaginar?’ Ella seguí la beta. Emmudí quan l'home la convidà a anar al seu terrat a prendre una copa. Hi consentí, vestida com una col·legiala. 'Et brillen els ulls'. Com les copes de vidre de Bohèmia. Aviat es besaren.El primer orgasme arribà només amb els petons. Quan ell passà a més nivells de tacte de nuesa, la dona encara no s'ho creia.

-Estàs bé?

Uns moments de silenci.

-Sí.

I seguia, excitat, visualitzant. Van acabar contra una paret. El cunilingus la va deixar parada i encesa. 'Se sent un grill', ella comentà. 'El grill no para', ell respongué. I la penetrà...fins a escórrer's davant l'ordinador.

Aquell primer cop acabaren tard. L'endemà ell, a la feina, aguantava a còpia de cafès forts. Ella anà a la compra amb un inesborrable somriure lluminós.

La cosa continuà. El desig així ho demanava. Ella l'esperava cada nit.

Ell anava fallant: els compromisos familiars. 'Que no em connecti no vol dir que no et tingui present. Em surt fum per ler orelles pensant en tu'.


Fins que, tallantment, ella va donar per finalitzat l'affair. A ell li dolgué. Ho manifestà amb acidesa i humor i un brindis final amb vi cibernètic.




Van passar anys, però de tant en tant, cadascú per la seva banda, continuaven 'rebobinant' aquella relació fugissera que havia deixat pòsit. Rebobinar, en el seu llenguatge críptic, era 'recordar els estats més tòrrids de la comunicació virtual'... i d'altres aspectes que guardaven soterrats (com les papallones).

Comentaris

  • preciós[Ofensiu]
    tim burton | 24-08-2016

    una manera molt maca d'escriure una història molt real. Felicitats

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132307 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).