Cercador
rastres de tu: l'adéu.
Un relat de: quetzcoatlI
Fum gris que es desfà
un cop besats els teus llavis.
Instants de sospir i, llavors, aire:
rastres de petons com miratges.
II
L'última abraçada, de condol.
Saps millor que ningú
que és un cor mort
el que deixes enrere.
III
Camines
allunyant-te
de mi i,
al teu pas,
les llums s'apaguen.
Comentaris
-
tres...[Ofensiu]Àfrika Winslet | 11-03-2006 | Valoració: 10
mini-poemes amb un fil en comú: l'adéu. M'han agradat força, sobretot el primer. Bé, no pensis que vaig buscant els teus mini-relats (jeje), es que buscava els relats amb menys comentaris... i mira que és difícil! en tens un munt ;) Seguiré llegint-te, i ho faré amb els relats més llargs, en prosa... Petons!!
-
...[Ofensiu]Jofre | 18-09-2005 | Valoració: 10
Extret de la pregonesa del cor.
De les teves paraules en queda sempre rastre i belles traces.
Una abraçada, Quetzcoatl!
Valoració mitja: 10
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161389 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com