Qui ens ha robat la força, dones?

La Clàudia es va adreçar al contenidor a recollir unes fustes, allí hi havia en Jan, la Clàudia es volia endur a casa una prestatgeria gran per fer invents, pesava força i tenia un prestatge mig trencat que calia treure. Ho va dir en veu alta sense cap intenció i el Jan que era als contenidors buscant forrellats va deixar el que estava fent i li va dir que la podia ajudar i d'un cop de martell va treure el prestatge malmès tot dient, -això està enganxat amb grapes, és fàcil de treure. La Clàudia se'l va mirar sorpresa i per dins s'anava dient, "coi, si que era fàcil, n'hi havia prou amb un cop de martell", "jo ni m'ho hagués plantejat, semblava tan ben fixat" i el diàleg intern va continuar, "què ens havien fet a les dones que davant d'una petita dificultat física abandonàvem tan ràpidament o cedíem la intervenció als homes" "què ens havia injectat la por al cos?"
"Apartat d'aquí, li havia dit el pare", "Deixar això li havia dit la mare", i ara després de tants anys,la paràlisi era enorme.
-Escolta, escolta, va interrompre en Jan els pensaments de la Clàudia, ja està.
-Ah, sí, sí, gràcies Jan, no em pensava que fos tan fàcil.
Va carregar les fustes al cotxe i cap a casa. En arribar es va asseure davant l'ordinador i de cop i volta es van sentir al carrer unes veus que cridaven for "El melonero señora, ha llegado el melonero".
Realment estem en una societat patriarcal i que té una divisió exagerada de rols per dones i homes", va pensar i encara tanta gent no n'és conscient o no l'importa perpetuar els rols.