Queda't a dormir

-Queda’t a dormir.
Li vaig dir sense pensar, per egoisme pur, necessitava el recer d’una abraçada que m’acompanyés la nit. Va somriure i es va quedar. Feia tant de temps que no m’embolcallaven el son, necessitava sentir-me estimada encara que fos mentida. Fruit d’una passió absurda al capvespre per una mirada fugaç i el desig de sentir l’escalf a la pell, de tenir uns dits acariciant-me l’esquena, vaig deixar-me estimar per aquell home desconegut de cabells arrissats.
El sol, entremaliat buscant entrar a la cambra per l’escletxa dels porticons, m’ha despertat aviat. Jeu al meu costat, la pell més bruna encara sota els llençols blancs, els rínxols escampats solcant el coixí com si el volguessin llaurar, són de color de terra seca i els sento propers, com si fossin casa. Els he olorat, endinsant-hi el nas i fan olor de mar, una combinació curiosa, com un plat exquisidament cuinat, mar i muntanya.
Té les mans gruixudes que reposen amb delicadesa al costat del seu cos nu, no m’hi havia fixat gaire en aquest home que m’ha abraçat tota la nit, suposo que per massa gintònics que van despertar la passió i adormir la consciència. És una mica pelut del pit, no gaire, el punt just pel meu gust i té els llavis molsuts, de sobte m’adono que no sé de quin color té els ulls i sento un desig irrefrenable de despertar-lo per descobrir-ho, però i si no m’agrada despert? Així inconscient el trobo encisador, no sé si arriscar-me, potser només ha estat un bon amant però no és algú amb qui compartir esmorzars.
Somriu, encara amb les parpelles cobrint la sorpresa, diu:
-M’estàs observant?
M’estremeix la seva veu, tosca, enrogallada de ressaca, arrossegada per la son encara i dic que sí, que l’observava per descobrir-lo, que no recordava la nit amb claredat.
-Tens unes sines precioses.
Diu en obrir els ulls, blaus com el cel clar.
Les mans gruixudes m’atrapen la cara per besar-me matusserament, com si fos talment un primer petó i em deixo estimar altre cop per aquest home de qui ni tan sols en sé el nom.
Em ressegueix la silueta amb cura; pell de porcellana, diu. Li pentino els cabells mirant-lo als ulls, s’escapoleix per mossegar-me els mugrons i llepar-me els gemecs, mentre em busca el sexe amb els dits i se’l fa seu a besades, m’embriaga.
M’acaricia el coll per penetrar-me sense pressa, panteixo ofegada pels seus petons, l’agafo fort pel cul per no deixar-lo escapar, el vull dins meu.
A cada envestida els pits em salten i els seus rínxols ballen, compassats fins que m’arquejo de plaer, perdent el nord. Em poso de genolls, de cara al capçal, m’agrada sentir el cul rebotant sobre el seu pubis, les mans a la paret per sostenir les embranzides. Em dono al plaer, regalims que em pessigollegen les cuixes, mullo els llençols deixant un mar de sexe que ell omple brollant mentre se li escapa un crit seguit d’una riallada.
Exhausts, ens mirem i si, ens en riem junts embadalits per la màgia.
-Vols esmorzar?