Què?

Johanssen Malaborri vivia casa seva. Es va retirar per evitar l"esforci. No sempre pots tenir-ne dos. Esclar, tenia una edat i ja pensava més amb mandrucas que les tenia a la vora, tenint en compte el que va ser el seu ofici de regulador d"agitadors giroscòpis. Quan es va jubilar, emprava els temps a anotar cites. Unes cites que no les entenia ni ell, com ara: "Viu el present, que per això t"ho han regalat pel natalici", o, "No cal ser peraira perquè no sé que vol dir".

En Malaborri va veure la Llum no fa gaire, concretament el dia anterior perquè va venir el tècnic de la companyia que li feia de tant en tant mentre esmorzava a la terrassa com cada de dia.

Ell sabia que les seves cites no anirien en lloc, però continuava amb la seva absurditat. Estava plenament convençut que trobaria la Clau que obre el calaix, ja que tenia el gos dins, i tot sabent que la clau, de sobte, lucania, es trobava en aquella situació tan favorable per la pluja de mitja tarda.

En definitiva, per ell va arribar la nit, ja m"enteneu i mentre malucava amb la ploma, amb la tinta va escriure la millor cita de la seva vida de fagarull en una biga de ferro del sostre...era el que tenia més a mà:

"Jovent, vosaltres mateixos, si penseu en l"estiu per fer surf a la platja, no passa res si alforaceu. Sinó, haureu de triar entre per la porta amb la còpia de sota la catifa".