Que la força t'acompanyi

Un relat de: copernic



Sempre m'ha semblat desproporcionat l'equipament de la policia antiavalots, sigui d'on sigui, davant del perill, per a mi magnificat, que suposen quatre eixelebrats cremant contenidors o trencant els vidres d'un aparador o allò que ara en diuen “mobiliari urbà”. Sempre es repeteix la mateixa escena. Es convoca una manifestació amb un lema més o menys radical i quan s'acaba surten uns quants elements incontrolats (jo per mi que sempre són els mateixos) que comencen a fer trencadissa. Tal i fa que la marxa sigui conseqüència de la retallada sanitària com que la protesta la portin a terme els veïns de la zona de la Sagrada Família. El resultat és sempre el mateix. Es presenten els antiavalots i la festa acaba en una corredissa.

Els mossos d'esquadra acaben d'estrenar una nova arma que substitueix a la tradicional escopeta llarga que llançava pilotes de goma. Aquests projectils tenen una fama reconeguda d'ulls buidats, melses destrossades i membres fracturats. Ara bé, si alguna cosa bona tenen aquestes pilotes és que són plenament igualitàries en els seus efectes. Tan poden deixar coix a un antisistema encaputxat com a una iaia que té la desgràcia de passar per allà en aquell moment. El motiu és molt senzill: reboten una barbaritat abans d'arribar a una velocitat poc perillosa. Recordo que durant la transició es deia que la policia (llavors l'espanyola, la única que hi havia) disparava contra les parets dels carrers estrets per aconseguir un efecte multiplicador i democràtic, assegurant d'aquesta manera que tothom pogués rebre un impacte més o menys fort.

A partir d'ara tot això ja no serà possible. Les nostres forces disposen d'una arma que és molt més selectiva. La nova escopeta, més curta, també dispararà pilotes de goma però ja no rebotaran . D'aquesta manera només es podrà ser carn de traumatòleg si ets un agitador professional, un brètol o un extremista radical. La tranquil·litat tornarà a regnar en els nostres carrers. Els nous robocops, descendents dels antics guerrers protegits per armadures i precursors dels futurs soldats uniformats de La guerra de les galàxies garantiran la lliure circulació de les iaies nostrades, que podran anar a la merceria després d'una manifestació sense por a prendre mal, a menys que algun vàndal desaprensiu els agafi com a escut humà, és clar.

Comentaris

  • Estic escoltant...[Ofensiu]
    copernic | 12-05-2011

    "Stars" de Simply Red, potser una cançó que enllaça amb el món de l'adolescència. Ai, el vuitanta! Has fet una descripció dura però real de l'adolescència i els seus malsons. La solitud, una companya volguda i rebutjada alhora tortura la teva adolescent, que decideix en un rampell propi de l'edat deixar de patir per no engreixar-se, donar-li gust al cos i fugir de la realitat gris i penosa que l'envolta. Malgrat tot la incertesa sempre l'acompanyarà. Dur i colpidor relat de l'adolescència amb aquella naturalitat de qui escriu amb estil planer però amb la mà ferma perquè sap el que vol dir i el que vol transmetre. Ens seguim comentant, "comme d'habitude".

  • La força t'acompanya[Ofensiu]
    nuriagau | 09-05-2011

    Un assaig escrits amb la prosa àgil i amena a què ens tens acostumats amb un, com no, excel·lent títol que crida l’atenció del lector.

    El detall de les iaies li dóna un toc d’humor molt encertat sense restar-li coherència al text argumentatiu.

    Suposo que no fa falta esmentar que comparteixo el que exposes en aquest escrit, com en tantes altres ocasions.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

389351 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...