QUE GRAN DILEMA

,,,la mort no apreciariem la vida, són les dues cares d'una mateixa moneda.

Aquest poema no està al revés, és com una inspiració per la impotència de què no puc fer res pel meu nebot Hugo. Està molt malament i no en tinc notícies encara d'ell. Esperar els resultats, així estem.
Cordialment, amic.
PERLA DE VELLUT

La vida, qui la va possar.... Ho va Fer bé?
Pareix estar al revés!
Aissss
Gràcies Perla per les teues paraules!
Att: Miquel Seguí

La vida, qui la va possar.... Ho va Fer bé?
Pareix estar al revés!
Aissss
Gràcies Perla per les teues paraules!
Att: Miquel Seguí

Bwen mirat, no n'hi hauria d'haver d'incertesa.
La mort és el que tenim de més segur des què nèixem.
Joia!
Gràcies pel teu comentari " Un gat oblidat" i per seguir-me.
Una abraçada.
MariaM

Aquesta realitat irreparable que ens sembla increïble, és un fet natural de la vida.

No sé si la mort és un dilema, per a mi és la única certesa.

Un poema més de caire filosòfic i que fa pensar.

No sé si es la manera d'escriure teva, però jo no diria "Que gran dilema" sinó "Quin gran dilema".

La mort, un tema colpidor que tots hem d'encarar. Ens costa parlar-ne però tu en fas una reflexió de forma planera i senzilla.M'ha agradat

Salutacions

Marina

Tot el poema és una joia, però jo em quedo amb "amb el que volien de veritat/ perquè no és per a sempre". Aquesta paret amb la qual topem constantment que és la mort, que fa que valorem més la vida.

Bona vesprada perla de vellut,

Com sempre fas uns relats molts bonics,
molt emoitius,
i amb una escriptura senzilla,
i molt entenidora,
m' agradat molt el teu relat.

Espero el teu pròxim relat,

Una abraçada

Noia Targarina

Bon dia;
Et comento des de casa, fins fa poc era a l'hospital.
Aquest tema - molt més ampli . és el cavall de batalla de la nostra existència.
Sóc dels que pensa que fem camí, i la mort - quan arriba - és un dels punts del nostre camí.
És un tema complex, que ha ocupat i preocupat a tots els grans filòsofs.

Reflexió i costa trobar la serenor de l'acceptació d'aquesta realitat, molt ben perfilada. Gràcies.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre I lluminositat.
Bones Festes PERLA DE VELLUT, de tot cor.

Bon dia, Perla de Vellut:

Quina por ens ocasiona la mort a tots. Tots l'experimentarem algun dia, però és tan desconeguda que ens ocasiona aquest sentiment a la majoria.

M'ha agradat molt la teua reflexió que comparteixo de què la infància se'n va en un vol.

Una abraçada extrema i gràcies pel teu comentari al poema de Tomasa. Ja saps que les lletres m'alimenten l'esperit.

que ens costa a tots d'acceptar. La por al desconegut i de perdre tot el que coneixem i tenim. Molt profund.

Cordialment.

Rosa.

Així els nous el podem llegir.
Poema que amaga i explica grans veritats!
Amb total cordialitat