Quda inaugurada aquesta precampanya

Hi ha una plaga pitjor que una campanya electoral de vint-i-un dies després d'una precampanya d'uns quatre o cinc mesos: El devessall d'inauguracions, col·locacions de primeres pedres i campanyes institucionals que, com una espasa de Damocles, ens amenaça amb caure sobre els nostres reescalfats caps i ens fa témer una tardor i un hivern d'una escalfor capaç de fusionar els metalls més resistents. Els dos partits majoritaris intentaran vendre la idea de que "o jo o el diluvi" convertint la campanya en cosa de dos i competint en espanyolisme, uns des de la caverna de la retòrica de llibre de F.E.N., els altres des de la "modernidaz" i l'intent de captar vots d'un electorat d'un cert progressisme.
Els usuaris de rodalies de Barcelona hauran de prendre més paciència encara, perquè hauran de suportar més retards, cancel·lacions i calvaris variats a la major glòria de la "modernidaz" que representa l'A.V.E. en majúscules que ha d'arribar sobre les noves vies, que no saben si posar-les al costat, per sota o per sobre del tren convencional sense que hi hagi perill pels treballadors de les dues bandes. A nivell local, les obres del pàrquing que s'està construint davant la Casa de Cultura de Girona deixaran de torturar les orelles i provocar interferències en els seus ordinadors als treballadors d'Hisenda, que ja en començaven a estar ben farts. Sembla que abans de Fires de Sant Narcís les autoritats locals podran fer-se la fotografia tallant la cinta, com la instantània que reproduiran tots els mitjans de comunicació el 21 de desembre, del president del govern a la cabina de l'A.V.E. Madrid-Barcelona fent broma amb els maquinistes del més aerodinàmic dels trens, aquell que ha de canviar la nostra vida i ésser el principi d'una nova era de les comunicacions.
I que dir de les primeres pedres de projectes faraònics amb les que ens bombardejaran (les segones pedres, un cop hagin passat les eleccions, i sense pressa) projectes dels que no existiran ni esborranys, ni maquetes ni res de res i les campanyes institucionals amb musiqueta adient pel contingut en les que se'ns intentarà convèncer de la ingent quantitat de lleis aprovades, d'habitatges construïts, de llocs de treball creats i també de les moltes coses que queden per fer per a les quals ens sol·licitaran els nostre vot. Uf!
Doncs res, que el millor que un pot fer en aquest casos és exiliar-se, un exili voluntari i interior és clar.