Quatre mares, quaranta-un fills

Camp de blat. Al bellmig, quatre dones encara joves, els braços curulls de flors. A la vora, el petit poblet pirinenc. Al fons, les muntanyes blaves.


-------------------------------------


Gran jardí de la torre dels onze avets, al carreró més antic de la ciutat. Revetlla de Sant Joan.
Esclat d’estels i de rialles. Els pares i els oncles seuen més o menys tranquils, un ull en la conversa I l’altre en la munió de fills i nebots, de dos a vint anys, que xisclen i llancen petards al vent.
Poques hores després, al llit, la mare experimenta els primers dolors del que serà el seu vuitè part. El pare, farmacèutic com la mare, prepara l’esdeveniment mentre arriba el metge. Les olles d’aigua van passant, de la mà d’un i altre, per la cambra de les nenes, a l’esquerra de la dels pares.
Com que la vuitena s’avança uns dies, el bressol no és a punt, i el llit de baranes, a la vora del dels pares, és ocupat pel número set. Amb prou feines té dos anys, però encara ara recorda haver estat sobtadament expulsat del paradís, per anar a parar a la cambra dels nois, que és a la banda dreta de la dels pares. Allà deixà de ser el nen escollit per a esdevenir el cinquè dels nois, en qüestió de minuts.
Vers les set del matí del dia de Sant Joan, a la fi, la nena arriba al món.
Un cop neta, el pare l’agafa en braços i va a presentar-la, primer a l’indret de les nenes, i després al dels nens. Tant unes com els altres, alcen un xic les parpelles i diuen a cor: “ah, què bé”, i després d’aquesta benvinguda a la nova germana, es tornen a adormir quasi immediatament.

Ja feien bé, ja,de tombar-s´hi, perquè aviat no els seria tan fàcil,de poder dormir. La nouvinguda es dedicà a plorar sistemàticament al llarg de tots els minuts de totes les nits dels dos o tres anys següents, trasbalsant el son de tota la casa. Preludi de què, qui ho sap; mai no varen descobrir la causa de tantes llàgrimes i de tant de brogit.
És molt divertit, d’arribar a un àmbit on hi ha tanta gent, però només els darrers fills de famílies nombroses saben com n’és, de complicat, de trobar-hi un lloc, una identitat pròpia, entre la gernació prèvia.


----------------------------


Aquell mes de juny, la migració d’estiu al poblet de la formosa vall, afegí dues flors als braços de les dones del camp de blat. I encara n’arribaren més, en els anys posteriors, que vingueren a completar els quaranta-un fills que varen dur al món les quatre mares que viatjaven cada estiu, amb tota la patuleia, a la petita vila dessota les muntanyes blaves.