QUATRE DE VINT

Un relat de: Rosa Gubau
QUATRE DE VINT


Avui vaig al fissio, necessito un bon massatge
i quatre consells que em vulgui donar.

M’agrada estar en forma i per això hi vull anar.
Em fa moltes preguntes, em pressiona fort l’esquena, les cames , m’apreta els braços... i em col.loca el cap en un forat
que amb prou feines puc respirar.

Controlant els uis i ais de cop em deixo anar: Prou , s’ha acabat!!
Em sap greu el que li he dit i ho intento arreglar ,
Ja estic perfecte, si vols ho pots deixar...

I al que havia de ser un massatge relaxant,
ha acabat sent un dolor infernal.
I quan ja ha acabat de fer-me patir ,
em dona uns quants consells a seguir.

El que et convé és anar al gimnàs,
ara et preparo una taula d’exercicis que hauràs de realitzar.

Quanta estona hi haig d’estar?
Fes blocs de quatre de vint per començar,
però ves em compte com ho fas,
has d’anar ben a poc a poc que no et facis mal,
exactament com jo t’he ensenyat.

I quan ho hagis fet tot, uns bons estiraments ,
et relaxes una mica i ja hauràs acabat.

I això si, hi has d’anar sovint al gimnàs
Sovint ? Si jo mai n’he trepitjat cap !!
Però està de moda, i si gairebé tothom hi va algun benefici tindrà.
Doncs viuré l’experiència i hi aniré sense pensar

Optimista com sempre, valenta i decidida ,
compro roba d’esport em canvio i cap allà.

Obro la porta on m’han dirigit i......
Què és això?. Tot replet de màquines, cintes, peses, discos, estores.....
objectes de tota mena que no sé pas perquè serviran.

Música amb uns decibels ensordidors ,
i uns sorolls que desconec que s’escolten de tant en tant...

No sé on m’he ficat però ja que hi sóc m’hi vaig a posar.
Començo per observar el personal.

Tothom concentrat treballant el seu cos com mai havia imaginat,
uns criden mentre aixequen coses, d’altres pedalen, salten
corren en una espècie de pistes que van soles....per triar i remenar.
I de cop algunes veus que criden, vinga una més i ja està!!!

Després alguns mirant-se amb cares somrients ,
i presumint del seu cos musculat.
Això si ,tots fent uns esforços abismals ,amb cares desencaixades ,
amb els ulls fora d’òrbita i ben suats.

Els reptes prou que m'agraden .Si ells poden, jo també . A treballar !!!
Abans busco les màquines que em van recomanar,
no sé quines son ...algú trobaré que m’ho pugui explicar.

Un amable monitor , em veu perduda i m’ajuda a saber com van
li dono les gràcies , pujo a la primera i començo a pedalar,

Toca fer braços i cames, després pit , esquena, panxa....tandes de quatre de vint,
Aixeco-baixo, torno a aixecar, torno a baixar.....
Sembla que va prou bé, potser si en faig vint i cinc .....

Suposo que no cal ser tan estricta,
així segur que em posaré en forma abans.

Canvio d’aparell, un darrera l’altre sense parar,
m’esforço tot el que puc, les gotes de suor em van a raig,
però acabo la sessió sense replicar.

Satisfeta i orgullosa de mi mateixa, faig quatre estiraments ,
i em relaxo una estona tal i com em van aconsellar ....
Un altre dia més, per avui ja he acabat.

Encara no he sortit per la porta, em quedo plegada i sense poder caminar,
les cames enrampades, els músculs engarrotats, el cap que gairebé em toca a terra....
completament adolorida i sense poder donar un pas.

Què ha passat? Jo creia que tot això era per sentir-me millor que abans
Què carai m’han aconsellat? Estic pitjor ,com mai he pogut estar.

He seguit totes les instruccions , inclús he fet bastant més del que em van proposar,
I mira quins resultats!!! No m’atreveixo a plorar....

Ara si que necessito ajuda de veritat, no sé com arribar a casa,
algú m’hi haurà d’acompanyar...

I a sobre hauré que tornar al fissio perquè em torni a apallissar.


Rosa Gubau




Comentaris

  • Quin records[Ofensiu]
    badabadoc | 05-08-2023 | Valoració: 10

    El relat m'ha recordat quan em vaig jubilar. Em preguntava "i ara qué? Aniré a la Uni, faré clases d'anglès, jugaré a la petanca? No, ja està, aniré al gimnàs, és "guay, em posaré "catxes" i qui sap si fins i tot "lligaré"
    Dit i fet, cap al macro-gym que tinc a prop, pago 6 mesos per endavant, qué caram, i acte seguit al Decathlon a comprar un equip ben guapo.
    A l'endemà, entrada triunfal i.. ohhh!!!... exacte el que descriu tan bé la Rosa, amb tanta gràcia i alhora realisme... no se l'hi escapa res... descriu perfectament tot el que hi ha i com se sent una persona de certa edat quan aterritza a un gimnàs.
    Vaig durar 15 dies, tirant llarg i amb molt esforç (esforç per sortir de casa). No tothom és igual ni tot és per tothom. Malgrat que fe jove havia fet esport i de més gran molta muntanya l'ambient gimnàstic no és per mi.
    No obstant, recnec la importància vital de la activitat per conservar la salut física i mental... la recomano sobremanera
    Rosa, felicitats pel teu magnífic escrit.

  • Estar en forma[Ofensiu]
    Prou bé | 30-05-2022

    Què deu voler dir? I cal recuperar la forma física?
    Són frases que m'han dit tantes vegades que he passat de la creença que potser sí, a la indignació (tu que saps de com em trobo?) a ves dient (jo faig el què puc)...
    Ho expliques molt bé i no sé si és experiència viscuda O imaginada, però molt ben descrita...
    Ai! El dolor!
    AMB total cordialitat

  • Estar en forma: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-05-2022 | Valoració: 10

    Aquest poema és per a estar en forma. En certa manera és entretingut i fa somriure una estona, agradable. És molt original i a la vegada enginyós. El desenvolupes molt bé.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Fisio[Ofensiu]

    Ignoro l'edat que tens, però més O menys.... Jo dels fisios, malgrat la bona voluntat, no acabo de confiar gaire...Crec que hem de estar més per escoltar-nos nosaltres mateixos...Preguntar al cos que li passa...Un xic llarg el teu poema...però entretingut per tot el que parla de tu....

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

74 Relats

1102 Comentaris

41324 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Soc nascuda a Mataró l'any 1.957. Sempre he estat una persona amb moltes inquietuds, en l'àmbit laboral, esportiu i de creixement personal. El cuquet d'escriure el tinc des de fa molts anys, tot i que mai m'hi havia posat. Ara que disposo de més temps he decidit provar-ho. Espero sortir-me'n una mica, si més no, aprendré de tots vosaltres.