Quan m'agito

QUAN M'AGITO


Cada dia quan m'agito,
busco, amor, el teu cos,
per estimar-lo i posseir-lo,
i en lloc de tenir-lo
quan més el necessito
trobo sols un fred llençol.

Cada dia quan m'agito
voldria, amor, a ran notar-te
per convertir-me en el millor do.
Però lluny de no tenir-te em dol
que mans destinades a acaronar-te,
hagin d'ésser el meu propi consol.

Cada dia quan m'agito,
he d'emparar-me en el repòs de la son,
que em permet amb els ulls closos
poder veure'ns junts tots dos,
com ens estimem l'un amb l'altre,
com s'uneixen els nostres cossos.

Cada dia quan m'agito
tinc, amor, la pitjor de les pors.
Veure a l'endemà, en obrir els ulls,
que encara segueixes faltant-me tu.
No sé pas com passaré noves nits
sense que, amor, m'omplis aquell buit.