Cercador
Quan la poestia t'atrapa
Un relat de: betixeliM’acompanyes, ho sé, amagat dins les butxaques.
Quan fa fred treus el cap i amb la gresca t’amagues.
Tinc un estol de poemes que em segueix allà on vaig,
que quan fa fred s’eixampla i quan hi ha gresca es fa escàs.
Tinc un Martí i Pol que m’abraça les nits que ningú em fa cas,
i una Arundhati Roy, i molts d’altres, que m’esperen dins del jaç.
Són les lletres adequades, són els llocs que em fan somiar.
Són situacions ja viscudes explicades de la mà.
Estol de poemes, jo et tinc o tu em tens?
Comentaris
-
Ens té o la tenim?[Ofensiu]Alex Roa | 18-11-2013 | Valoració: 9
No ho sé, però el que és segur és que aquest poema m'ha tingut durant un minut. I, perquè això sigui possible, és evident que tu has hagut de "tenir" el llenguatge i, en definitiva, la poètica prou controlats perquè aquest prengui vida pròpia i "tingui" els lectors. Aquesta és la seva màgia, i et felicito. També té el valor obvi de que qualsevol amant de la poesia es pot sentir identificat amb aquest poema. Gràcies per aquest minut!
-
Mirant enlaire[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 06-08-2013 | Valoració: 10
Mirant enlaire veig estels, escolto els estols dels poemes que m'acompanyen. Ara fa calor i em recullo a casa llegint. Demà escriuré el que ara penso. Llegir-te sempre m'alimenta. Ets frescor. Una abraçada.
Aleix
-
...[Ofensiu]Aquiiara | 03-08-2013
Moltes gràcies pels comentaris que m'has anat fent. M'alegra que en certa manera et pugui agradar allò que a mi em surt, el meu estol de poemes o lletres, sobretot perquè a mi m'agrada molt llegir-te. És un orgull!
Una abraçada Betixeli!
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
90903 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten