Quan el sol assenyali

Quin poema més bonic! Qui pogués dir adéus tan dolços i serens com els teus!
Felicitats!

Qui pugés dir adéu amb un petó, i escriureu tan bé com tu!
El teu poemam'ha sorprès d'una manera agradable!

Petons

M'agrada la serenor que desprèn aquest poema. És com una mirada enrera a tota una vida, abans de fer aquell últim salt a l'altra banda del Pedraforca, magnífica metàfora d'aquesta darrera etapa de la vida física, allà on s'hi posa el punt i final.

I en els teus versos hi llegeixo aquest desig d'estar en pau amb tu mateix per a quan arribi el moment del viatge...

"Vull besar per darrera vegada els teus llavis adormits i emportar-me el dolç sabor allà or perviu el record envoltat de silenci". Especialment meravellosos, aquests versos.

Vaig veure el teu nou poema el mateix dia que va ser publicat i vaig fer un salt d'alegria! Ja era hora, Sr. Gómez Simó, d'oferir-nos nous poemes... Ara bé, si trigar tant significa oferir-nos coses com aquestes, estic disposada a tenir paciència i no queixar-me més...

He volgut llegir amb calma el teu poema abans de dir-te'n res. I segur que em deixo moltes coses al tinter, perquè francament, t'haig de dir que és un poema preciós. Tot i ser trist, conté aquesta pau i aquesta serenitat que fan que no et cansis de rellegir-lo. Implecablement ben escrit, amb aquesta estructura singular que li has donat a partir de la meitat dels versos. No sé si amb alguna intenció concreta, però si és el cas, m'ho explicaràs, oi?

Una abraçada ben gran, David. Espero que tot vagi bé i que segueixis ben sovint per aquí!

Un poema amb una estructura molt original, visualment equilibrada i alhora impactant.
Ple d'imatges que salten les tanques per no estar engabiades.
Natura ficada a l'abast del cor, de les mans i les mirades; sentiments molt profunds voleiant entre els mots...
Com un petó tendre que es fon en un constant avui i que mai hauríem de perdre.

Una abraçada!

amb una estructura rebel i moderna.
Muntanya, raïm, sarró... adéus, voltar pel món...
un món de natura, de caminar, d'estimar i seguir com el sol la seva òrbita... com eterns nòmades.
una abraçada