Pseudo personatges

Un relat de: llacuna

Llibertari convençut, lluitador honorable contra els pseudo-poders. Tanta lluita en vida per acabar així. Aquell home lliure que vivia en una societat que no li tocava, que s'alimentava del món no llibertari. Finalment va sucumbir, va morir sol una nit freda d'hivern. Al matí, el van trucar des de l'institut on treballava i d'on havia tret els euros que el permetien menjar, no va contestar i van trucar a una amistat perquè anés a casa seva.

Ell tant anar dient pel món com era de lliure el fet de treballar a l'institut. Sempre defensava que era la seva única incursió en el sistema, de fet ni s'anadonava, tota la resta assegurava que ho feia al marge, bé en realitat, segons ells també les feines a l'institut ho eren: des de les lluites perquè els militars no entressin a les escoles, el suport al sindicat que ell deia que era de caire llibertari, llibertaris bonics, li deia una amiga. L'Anna es va cansar de dir-li que només era un pseudo-llibertari, perquè era jeràrquic, creia en les estructures més del que deia, no respectava moltes dones i es deixava moltes, moltíssimes coses en el tinter. Ell sempre ho negava.

Al final les paraules de les amigues van ser ben certes, la seva vida, mig lliure el va dur a què en ser trobat a casa per un amic, s'avisés a l'ambulància i qui es presentés allí fossin dos mossos d'esquadra per aixecar el cadàver, i no es va aixecar pas per a evitar-ho. Aquesta era realment la societat en què vivia i no pas on ell deia que vivia. Aquesta situació final, li va posar la veritat davant del cos fred, però la seva inconsciència viu i mort mai no la hi van deixar veure.

Ser llibertari volia dir una altra cosa: potser viure en comunitat, potser tenir fills i crear una escola lliure, potser viure en un poble, però en el seu petit apartament de ciutat conservadora, aquell va ser el seu final gens llibertari

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer