Cercador

Llista categories

Realitat dins un somni

Un relat de: jOaneTa

Va despertar angoixada sense saber on es trobava, després de fregar-se els ulls de forma intensa va reconèixer la seva habitació. Havia sigut un malson... no era real, tot i així es sentia asustada, indefensa, perduda...
S' arraconà contra la paret i es col·locà feta una bolla, les cames al pit i els braços als peus... es sentia petita, molt petita, i necessitava sentir-se a prop.
Va tancar els ulls desitjant que aquella imatge desaparegués del seu cap però era forta, gran, impossible d' enderrocar. Fou llavors que les llàgrimes començaren a obrir-se pas en els seus ulls i la respiració començà a resultar agitada i dolorosa.
Va decidir que lluitar contra aquella sensació era inútil, valdria més que ho deixàs passar... Sentiria dolor, angoixa i fins i tot desesperació, però tard o d' hora acabaria... només calia que s' adonés que allò que veia, allò que l' asustava era allò que qualsevol mirall li mostraria: Ella, plena de defectes, sola davant el món.

Comentaris

Afegir comentari

punyent[Ofensiu]
Fada del bosc | 21-01-2010
m'agrada, trobo que descriu una realitat punyent, una realitat normalment per als joves, però en certes circumstàncies de la vida a tots ens pot passar, tenir la sensació que viure dins la imatge que reflexa el mirall és com viure un dels nostres pitjors mal sons.
Els defectes...[Ofensiu]
Cincdos | 21-01-2010 | Valoració: 10
amb el temps son petites virtuts!!!

un petonet mallorquí!

l´Autor

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116173 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.

Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.

--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >