Cada somriure em remou la consciència

Un relat de: jOaneTa

Cada somriure em remou la consciència,
Em recorda cada instant viscut al teu costat,
Em demostra que ja no comparteixo la teva existència
I que un "nosaltres" ja és part d'un passat.

Voldria tornar a néixer sense saber que et trobaria
I recaure un cop més en el mateix error,
Ignorant el que al teu costat viuria
Ho tornaria a donar tot per amor.

I és que si ara em sento trista, és perquè no et tinc al meu costat;
I si t'enyoro tant, és perquè un cop sí que hi vas estar.

Comentaris

  • bonic poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 22-08-2010 | Valoració: 10

    i ple de contingut que demostra la teva maduresa, et felicito de veure que ets capaç de viure intensament sense penedir-te d'allò que has viscut, això és el que s'ha de fer...
    una abraçada des de l'altre costat del mar
    joan

  • Aprendre...[Ofensiu]
    natasha | 22-08-2010

    ... a caminar canviant d'acompanyants és llei de vida.
    El que m'agrada més del text és el no arrepentir-se d'allò fet, d'allò compartit...
    "tornar a néixer per tornar-nos a equivocar"... preciós.
    Una abraçada

  • F. Escandell | 13-08-2010 | Valoració: 10

    Els buits que ens deixen les persones només són comparables als buits que ens deixa la incapacitat de descriure amb mots allò que sentim. He llegit la teua "biografia", i m'he sentit molt identificada amb el que dius que cada vegada et costa més escriure... Jo, des de fa prop de mig any, també em trob incapaç d'escriure el que abans m'hauria sortit quasi automàticament... Però bé, temps al temps...

    Que vagi bé, i força a les paraules!!

    Una besada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

109925 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.