Cercador


Llista categories

Obra'm un nou món

Un relat de: jOaneTa

Obscuritat enrevolta el teu món
T'enfonses de nou dins un pou
Camines vers l'infinit, cercant un camí
Traces de nou les línees del teu destí

Trobes murs que t'aturen i et fereixen
Trobes ermitanys que no són el que pareixen
Cerques un mag que tengui la resposta
Aquell qui t'obrirà de nou la porta

Pluja, Sol i arcs de sant martí
Res és el que sembla quan sóc aquí
A cops conills, a cops gallines
Saps qui és el que t'estima?

Troba el fil que et dugui a bon port
Deixa que ell et transporti a poc a poc
No val córrer, així no ensopegaràs
Comença de nou i fes-ho amb seguretat.

Ell t'hi acompanya però no s'hi pot quedar
Has arribat a un punt en que t'ha de deixar
No és una pèrdua, és un fins aviat
No oblidaràs mai tot allò que t'ha ensenyat.

Comentaris

Afegir comentari
  • Obre camins[Ofensiu]
    Naiade | 16-04-2009 | Valoració: 10


    Es magnífic escriure com tu, traient el que ens diu el nostre interior. Desprès només cal que et llegeixis i sabràs el teu camí. Dins nostre tenim moltes informacions, el que és difícil es saber-les veure. Un relat molt intel·ligent.
    Una abraçada


  • ENhorabona...[Ofensiu]
    Romy Ros | 06-04-2009

    Joaneta, m'alegra haver descobert uns versos tan musicals com els teus. La teva història té garra!

  • Bé.[Ofensiu]
    jos monts | 06-04-2009

    la joventut és un do.
    I tu crec que al tens.
    I quant passi al temps,
    trobaràs la formula de la vida,
    inclòs per poder escriure més bé.

    ets rara, ets diferent, no ets perfecte, no ets com molta gent.

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116076 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >