Cercador
Preservem
Un relat de: Ossian Quan entrà al petit habitacle que li servia d'estudi i de refugi, el Prudenci s'adonà que per primer cop en deu anys havia errat en la previsió de material. Repassà que no hi hagués cap error. Sí, era dimarts i no tenia cap quadern nou i el que tenia a les mans només n'hi quedaven quatre planes en blanc. No en tindria pas prou per a tota la setmana. Ell n'omplia tres o quatre pel cap baix. Sempre els comprava els dissabtes, seguia una ruta establerta i ben estructurada i mai comprava al mateix establiment. Tampoc a les del barri on sabien que era solter i li hagués costat de justificar la compra de tants quaderns, plomins i tinta. Havia estudiat les ubicacions de totes les papereries de la ciutat i les rutes que havia d'utilitzar per a no despertar sospites en aquells temps tant foscos. Emprava indistintament el tramvia, l'autobús i les caminades. Ara havia d'improvisar i només de pensar-hi el neguit li xopà la camisa.
L'endemà va pujar els dos pisos a corre-cuita pregant no trobar-se el veí del primer primera, capità de la Guàrdia Civil, ni a la veïna de replà, beata confessada i secretària de la Sección Femenina. Tancà la porta discretament i provà d'aturar els batecs desmesurats del cor que maldava per fugir-li del pit. Agafà la clau amagada al gerro de flors seques i entrà a la petita habitació del fons del passadís. Tancà darrera seu i accionà el dispositiu amb forma de planxa i s'obrí el doble fons de l'habitació. Les lleixes plenes de llibres era la deixa del pare. Una biblioteca selecta, un escriptori de fusta massissa i una cadira de notari. Tot això i la llengua, prohibida altre cop, que li ensenyà. Amagà els darrers escrits darrera d'una pila de diaris vells i redactà amb lletra tremolosa l'ensurt que li provocà el somriure de la dependenta de la papereria del Guinardó on havia anat a comprar. Per un moment pensà que aquells ulls blaus li podien llegir el pensament i descobrir que aquells quaderns eren per salvar mots.
L'endemà va pujar els dos pisos a corre-cuita pregant no trobar-se el veí del primer primera, capità de la Guàrdia Civil, ni a la veïna de replà, beata confessada i secretària de la Sección Femenina. Tancà la porta discretament i provà d'aturar els batecs desmesurats del cor que maldava per fugir-li del pit. Agafà la clau amagada al gerro de flors seques i entrà a la petita habitació del fons del passadís. Tancà darrera seu i accionà el dispositiu amb forma de planxa i s'obrí el doble fons de l'habitació. Les lleixes plenes de llibres era la deixa del pare. Una biblioteca selecta, un escriptori de fusta massissa i una cadira de notari. Tot això i la llengua, prohibida altre cop, que li ensenyà. Amagà els darrers escrits darrera d'una pila de diaris vells i redactà amb lletra tremolosa l'ensurt que li provocà el somriure de la dependenta de la papereria del Guinardó on havia anat a comprar. Per un moment pensà que aquells ulls blaus li podien llegir el pensament i descobrir que aquells quaderns eren per salvar mots.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]Ossian | 22-11-2017
Gràcies
-
Ben retrovat[Ofensiu]Nicolau Poncell i Garcia | 22-11-2017
M'agrada el conte i m'agrada tornar a llegir-te per aquí. Preservem i preservem-nos!
-
Gràcies[Ofensiu]Ossian | 20-11-2017
Moltes gràcies!
-
Prudència justificada[Ofensiu]E. VILADOMS | 20-11-2017
Realment la prudència d'en Prudenci estava més que justificada, quins temps tan foscos!
"Preservador de mots" quina tasca tan noble!
Bon curs relataire!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- L'ordre
- Els lepusians, un exemple
- La Sort del Mirall
- La fe d’en Jack
- Avui és el dia
- L’ocàs de cal Carner
- Una visita pertorbadora
- L’ascens i caiguda d’en Jeff Corquim Estel
- Un barret de mosqueter i una veu portentosa
- Dels núvols no es baixa, dels núvols es cau
- L’escarràs espavilat
- Corre, corre, malparit
- Procrastinació virtuosa
- En Juli i la lluna
- Deixaràs de ser un home