Potser t'estimi

Ja fa dies que et tenia pendent de comentar-te
M'encanta tot aquest relat però trobo que les primeres frases són lo millor de tot:
" Potser estigui jugant amb foc però m'agrada cremar-me."
"Potser demà plori per les ferides però...(No recordo les paraules exactes que dius i no vull espatllar el relat posan-ne unes que, encara que diguin el mateix no serian iguals.)

Segueix escrivint, Marteta, que ho fas molt bé.
Una forta abraçada.

Déu ni do... realment és una situació una mica confusa quan la vius... i tants potser, potser que ens podem plantejar dubtes i més dubtes! S’ha de dir que aquest relat és divertit i realista!!! m’agrada, sobretot aquest final: Potser no m'importi, o potser que demà t'enyori tant com cinc nits seguides sense cap estrella al cel.

Una abraçada Marta!!

Eloi

... i esta bé que ho agafis amb tranquil·litat, i desfruitis el moment i l'edat. I jo voldria que no et cremessis massa que fa molt mal... cremat lo just, no més!
La Tània en farà 16 el 24 de novre i diu que ets molt mona. Li vaig llegir el teu penúltim relat allò del peto i el desengany... com a teràpia dels imbècils que no sabent el que es perdent.
M'alegro molt que a les illes esteu reaccionant contra tanta opressió !!! I que hagis penjat el llaç.
Petonets
Anna