Potser és com ets

Un relat de: errebe

No és casualitat que a voltes em quedi amb la mirada perduda pensant
que pot ésser com contemplar, a primeries de maig,
la verda planura sembrada de blat tendre, esquitxada del viu roig de les roselles,
més nombroses allà on s'ajunta amb el blau intens del cel,
lleument interromput per uns quants manyocs d'un blanc pur
que semblen suspesos per invisibles fils...

Potser és com deixar càlides petjades a la platja de fina sorra daurada,
just després de l'alba, amb la mar emmirallada de tots el tons
que colora el cel preparat per la imminent sortida del sol
i sentir en el rostre la brisa salabrosa que, venint de no sé el lloc,
passa tocant suaument els cabells, fent-los voleiar...

O pot ésser com estar ajagut damunt d'un llit d'herba prima i tendra,
sentint l'olor de la ginesta florida, ara tancada i dormida,
mirant l'estel més petit que fa l'ullet tot jugant a ara hi soc, ara no hi soc,
més enllà d'una lluna plena que omple de llum suau, com boira transparent
tot l'indret fins el racó més amagat...

Potser és senzillesa, bellesa, alegria, simpatia, calidesa...
o espontaneïtat, força, comprensió, valor, seny...
o pot ésser dolçor, equilibri, suavitat, tendresa, amor...
i tantes coses més que no sé dir-te amb paraules...

No és casualitat que a voltes em quedi amb la mirada perduda pensant
com pot ésser ,
o que hi fa,
o perquè,
o com...

...t'estimo tant.

R.B. <05.07>

Comentaris

  • Tendresa...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 27-09-2008 | Valoració: 10

    i sensibilitat per escriure aquells espais nus que ens fan assaborir instants màgics quan tenim el cor ple a vessar d'amor. Una combinació entre prosa poètica i poesia que m'ha encantat.
    Una abraçada

  • desmai | 24-10-2007

    es íntim..encisador...realment ara tornu a escriure altre cop a relats en català...i llegeixo nous i vells escrits..que no deixen de sorpendre'm!
    em sento identificada...pel fet que...bé...gracies per comentar-me, he estat out una temporada i haig recolocar-me...

    el teu escrit com olts altres que he llegit em deixen bocabadada..em posa la pell de gallina...

    ( el comentari que em vas fer...tb)


    demai(gemma)

  • Em costa comentar...[Ofensiu]
    angie | 08-06-2007

    aquests poemes tan íntims però potser perquè vas deixar-me un comentari la mar de maco al fòrum fa uns dies, he vingut fins aquí i m'atreveixo a treure una mica de suc del teu poema.
    M'agrada el títol. La tendresa conjuga amb l'admiració plena, comparacions amb la natura i joc d'ella amb els sentiments, avisen de quelcom molt personal. I és que la bellesa interior i exterior d'algú sempre té paral.lelismes amb l'entorn més bell...
    Poèticament parlant i de manera molt subjectiva et dic que no és dels que més m'agraden, però no és a mi a qui m'ha d'encantar.
    Una abraçada ben gran i moltes gràcies per les teves lectures i el teu record envers a mi.

    petons

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de errebe

errebe

26 Relats

36 Comentaris

27884 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.
No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.